Veles i vents

En Xec es gegant�

Tue, 13 May 2008 22:15:26 +0000

Tot coincidint amb la festa del treball es present� as Castell el nou gegant�, fet a partir de fotografies de Francesc Calvet, amb la seva cara espl�ndidament reprodu�da. Els organitzadors em feren la confian�a d'encarregar-me'n la presentaci�. Aquest n'�s un extracte.

Ben cert que hi ha moltes maneres de recordar els artistes que ens han deixat, especialment aquells que han marcat la seva empremta en la vida dels pobles, aquells que amb la seva humanitat, la seva senzillesa, el contacte diari amb la gent s�han fet dignes de l�estima i l�agra�ment dels seus vesins, com �s el cas de Francesc Calvet. Hi ha moltes formes de dir gr�cies i manifestar-les p�blicament. Hi ha el reconeixement acad�mic i saberut, que ens acosta als aspectes m�s t�cnics de l�obra d�un artista; el reconeixement oficial o institucional, m�s cerimoni�s i as�ptic; el reconeixement gremial que sorgeix, especialment dels seus amics i companys d�ofici o aventures; tamb� podr�em parlar del reconeixement multidisciplinar at�s que molt sovint l�art es lliga amb altres formes de la creativitat. Per� hi ha un reconeixement que no sempre es d�na, no per manca de ganes o intencions, sin�, m�s tost, per manca de possibilitats o lideratge. Aquest �s el reconeixement popular, la manifestaci� d�un sentiment sincer que troba finalment una forma d�exterioritzar-se en actes de car�cter m�s festiu o capa�os d�aplegar un p�blic nombr�s des de tots els �mbits socials

No hi ha cap dubte que avui amb aquest acte de presentaci� del gegant�, tan ben aconseguit, d�en Xec i amb aquesta festa dels gegants, ens trobam davant d�un d�aquells reconeixements sorgits des del poble mateix i que, sortosament, ha trobat el suport indispensable de l�Ajuntament des Castell que es mostra, aix�, al costat dels seus artistes i dels ciutadans que cerquen noves formes de recordar-los. Per� permeteu-me que us digui que l�acte d�avui t� un car�cter singular que, n�estic conven�ut, hauria estat valorat molt especialment pel pintor, perqu� l�acte d�avui �s la conseq��ncia del reconeixement que, potser, m�s ha d�emocionar i m�s ha de valorar qualsevol persona que s�hagi dedicat a l�ensenyament. Es tracta de la manifestaci� del record i la gratitud dels seus alumnes, dels que en van rebre el mestratge i l�estima, dels que van aprendre i ho feren amb gust perqu� es trobaven, ni m�s ni menys, amb qui, per entendre�s, anomenam un bon mestre.

Perqu� tot el proc�s que avui culmina ha estat a partir de la iniciativa d�un dels seus alumnes, d�un d�aquells fiets, en Lluc, que anaven a l�Ateneu des Castell i omplien algunes hores del seu oci amb l�educaci� de la seva creativitat, amb l�aprenentatge de les arts pl�stiques, amb el despertar dels sentits a les sensacions dels colors i de les formes, a l�harmonia dels elements, amb l�est�mul vigor�s de la imaginaci�. En Quico, com anomen�vem els seus amics en Francesc Calvet, era aquell mestre capa� d�ensenyar i, a la vegada, despertar l�admiraci�, per� sobretot l�estima dels seus alumnes. Era, en definitiva, un bon mestre. I a��, especialment, �s el que avui es posa de manifest en aquest acte que m�ha tocat l�honor de presentar.

...............................

Avui �s una festa i les meves paraules han de servir tamb� per posar de relleu aquest car�cter festiu. Remarcar l�actitud de dignitat insubornable de Francesc Calvet respecte a la nostra llengua catalana, a la nostra cultura i, en definitiva, el seu comprom�s amb el nostre pa�s, i la defensa dels valors de la pau, la just�cia i la dignitat humanes �s tamb� un goig. El seu exemple de segur que fruitar� en llavors futures entre els fiets i els joves que el conegueren i que aprengueren l�art del mestre, per� que ben segur reberen tamb� la influ�ncia del seu testimoniatge i la seva bonhomia. Francesc Calvet representaria a la perfecci� all� que Josep Pla anomen� un homenot en la seva brillant literatura.

Ara �s l'hora de la festa, de la m�sica i els balls dels gegants. Al so dels tambors i de les gralles desfilar� per primera vegada pels carrers des Castell, entre l�alegria dels m�s joves, en Xec, el gegant�, portat per alguns dels que foren els alumnes de Calvet. Entre el record i l�emoci�, ser� el somriure i l�alegria una bona manera de fer present la mem�ria de l�amic i de l�artista. O, per qui no el coneixia prou, d�aquell pintor alt i barbut, de fina, intel�ligent i jo diria que bonhomiosa ironia, de front ample i mirada lluminosa, que un bon dia va triar es Castell, balconada oberta i clara cap a la Mediterr�nia, com el poble ideal per a viure-hi.

�s possible, tanmateix, que qualc� trobi estranya la confecci� d�aquest gegant� que passejar� el rostre de Calvet pels carrers i les festes des Castell. A Menorca no tenim encara aquest costum que, en canvi, podem trobar en els pobles de m�s tradici� gegantera de Catalunya on es representen personatges actuals al costat dels gegants de caire m�s tradicional. Una forma de fer present el record de determinades persones en els �mbits m�s festius i populars, en l��mbit en qu� les tradicions dels pobles es fan m�s v�vides, m�s intenses, en qu� les arrels m�s fondes conviuen amb els canvis del temps i de les societats. Calvet estimava aquestes festes i de segur que avui estaria encantat de veure el gegant� portat pels seus alumnes, per aquells fiets que un dia van traspassar la porta del seu taller de pintura i, avui, ja adolescents, el recorden amb l�estima que nom�s els bons mestres i els artistes de veritat s�n capa�os de mer�ixer

8� Encontre de poesia Francesc Calvet

Mon, 05 May 2008 23:42:41 +0000

No fou possible l'any passat. Diverses causes ho impediren a darrera hora, per� enguany ha s'ha anunciat el VIII Encontre de poetes dels Pa�sos Catalans Francesc Calvet as Castell. Una bona not�cia per als amants de la poesia i la literatura. Aquell projecte que havia concebut l'amic Calvet, consolidat i amb el prestigi que es mereix, continua el seu cam� estimulant i enriquidor.

Francesc Calvet va saber encomanar tot el seu entusiasme i fou capa� de despertar les complicitats precises per dur endavant una idea feli�. La complicatat de Miquel Vanrell, que sempre l'ajud� activament en aquella aventura de la paraula dita, de la paraula compartida, de la paraula m�s aut�ntica i profunda. La complicitat d'Irene Coll que, des de l'Ajuntament, ja fos com a regidora o com a batllessa, ha posat en cada ocasi� els mitjans imprescindibles perqu� l'Encontre fos possible i arrib�s a ser un referent en l'�mbit dels Pa�sos Catalans. La complicitat de totes les persones que, d'una manera o altra, s'hi han sentit implicades.

En els set encontres anteriors hem pogut escoltar la lectura que ens han ofert 40 poetes de totes les terres de parla catalana. El Pa�s Valenci�, la Catalunya Nord, l'Alguer, el Principat i les Illes, tots els nostres accents es pogueren sentir en aquella acollidora sala de Sa Ind�stria que avui, lamentablement, ja no existeix. Una sala que sempre s'ompl� de p�blic amb ganes de gaudir de la festa de la paraula, de l'emoci� de la poesia dita pels seus propis autors, del vers o�t amb atenci� en el silenci d'un capvespre exuberant de primavera. Per� l'encontre ha servit tamb� per establir amistats entre els poetes participants, per crear vincles i complicitats.

Ara que Sa Ind�stria ha desaperagut, l'Encontre ha de canviar de lloc i s'ha triat com a marc la Pla�a des Mercat, tamb� des Castell. Ser� el proper dissabte dia 10 de maig a les 19h i intervendran els poetes seg�ents: Vinyet Panyella de Principat, Gaspar Ja�n i Urban del Pa�s Valenci�, Sebasti� Alzamora de Mallorca i dos representants de la poesia menorquina m�s jove, Blanca Ripoll i Edgar Alemany. En far� la presentaci� l'autor d'aquest bloc que agraeix sincerament la invitaci� rebuda.

Sempre ha estat un goig assistir a l'Encontre i em va saber greu de no poder-hi ser present en alguna ocasi�. M'hi sentia implicat d'una manera especial per mor de l'amistat amb Francesc Calvet, per� tamb� era el plaer de viure un recital on s'han escoltat algunes de les veus m�s importants de la nostra poesia. Un encontre que m'ha enriquit tant en l'aspecte personal com en l'aspecte de la poesia i que m'ha brindat l'oportunitat de con�ixer poetes que havia llegit, de retrobar amics a qui feia molts anys que no veia o de fer noves amistats. Per� sobretot ha estat un encontre on sempre he trobat el plaer de la festa de la paraula, de la calidesa d'un ambient on es viu la percepci� de la m�gia que nom�s la comunicaci� m�s intensa entre els �ssers humans �s capa� d'establir.

Avui se'm fa estrany

Fri, 21 Mar 2008 23:01:34 +0000

Avui se m'ha fet estrany no tenir Es Carrer de Menorca entre les mans. Despr�s de dos anys de rebre'l puntualment a casa, sent l'amargor de les desaparicions, de les veus que ens deixen, dels silencis immerescuts. Ja s'hi ha referit a Illencs l�amic Francesc Sintes, per�, m�s des de la meva condici� de lector que de col�laborador, sent tamb� la necessitat de parlar-ne, tot i que ara ja nom�s podem entonar el cant de les lamentacions.

�Es Carrer� representava una oportunitat de disposar d�un setmanari insular elaborat sota un punt de vista d�esquerres, menorquinista i en catal�. Un element que enriquia la premsa de l�illa, la feia m�s plural i oferia un espai important per a la reflexi� des de les seves p�gines d�opini�. Duia l�empremta, �s cert, de les aventures dif�cils, de les apostes arriscades, per� creia fermament en el seu projecte i esperava que una part prou significativa del lector d�idees progressistes don�s suport a l��nic mitj� insular capa� de mantenir, sempre des de la independ�ncia i la llibertat d�expressi�, una visi� diferent de la realitat i la informaci� de l�illa. La seva concepci� com a mitj� professional n�assegurava la qualitat i evitava les servituds del voluntarisme. Per qu�, id�, un projecte d�aquestes caracter�stiques no ha trobat prou lectors, prou suport, per mantenir-se?Si us he de ser sincer no ho puc entendre. Les dificultats econ�miques impediren comptar amb tots els redactors que calien per aconseguir el producte que es volia, per� les persones que, malgrat totes les dificultats, es van esfor�ar per treure �Es Carrer� cada setmana, feren una molt bona feina. Els seus directors, Lloren� All�s, primer i Maria Llompart, despr�s, es lliuraren a l�empresa amb tota la il�lusi� i hi esmer�aren moltes hores i esfor�os per aconseguir el producte m�s digne i professional possible i d�indubtable qualitat. Es trobaren amb unes limitacions imposades per la situaci� econ�mica, per� a�� no imped� per res que realitzessin amb entusiasme i rigor la seva feina. Per la meva part no puc m�s que manifestar-los el meu agra�ment com a lector i com a col�laborador.

Miquel �ngel Maria reflexionava ahir sobre el tancament d �Es Carrer� al diari de Balears. A mi tamb� em dol que Es Carrer s�hagi deixat morir, per� em dol especialment que no hagi tingut el suport social necessari per sobreviure i per cr�ixer. Ja sabem que avui la premsa escrita passa per una crisi de lectors, per� s�n especialment els grans mitjans els que la pateixen. La premsa local t� uns altres components, �s m�s propera, m�s acostada a la realitat que la gent respira cada dia. Hi pot intervenir mitjan�ant cartes o altres tipus d�escrits, hi sent el batec del que passa al seu voltant i hi pot trobar, en fi, tot all� que els grans mitjans no poden oferir. El lector no trobar� aquesta informaci� a Internet o a la premsa gratu�ta de baixa qualitat informativa. Per tant, un mitj� professional com �Es Carrer� que aportava pluralisme i permetia contrastar informacions i opinions era necessari i saludable.

Abans de n�ixer el setmanari, ja se li va posar una etiqueta, possiblement per part d�aquells a qui no interessava que es consolid�s aquest nou mitj�, i al llarg de la seva curta vida ha patit una campanya de desprestigi. Els grans mitjans d�avui estan lligats a poders econ�mics o pol�tics (els lectors de S�Ull de Sol poden llegir l�acurada an�lisi de que en f�u Joan F. L�pez Casasnovas en el seu parlament a les darreres jornades de premsa local a Fornells, el passat mes de novembre) i, en major o menor grau, en s�n transmissors de la seva ideologia. La pressi� que poden arribar a fer �s tan considerable que en alguns casos fins i tot arriben a tenir la capacitat per marcar l�agenda d�alguns pol�tics. La premsa local per�, com d�iem abans, se sol caracteritzar per la seva independ�ncia i el seu car�cter plural. Tanmateix, �s a�� encara realment possible?

No rectifiquen

Sun, 10 Feb 2008 10:08:46 +0000

Ni que la just�cia proclami clarament la seva innoc�ncia, ni que no hi hagi cap fet que pugui enterbolir la seva traject�ria professional, ni que s'hagi demostrat que va actuar d'acord amb la missi� i les obligacions que t� com a metge, no hauran servit perqu� se li restitu�s all� que, per dret, li correspon, ni haur� cessat una esfere�dora ca�a de bruixes.

Em referecs, evidentment, al cas del metge Luis Montes, perseguit pel govern de l�ultradretana d�Esperanza Aguirre, i els seus lamentables consellers de sanitat, pel simple fet d�actuar d�acord amb la responsabilitat inherent al c�rrec que ostentava en subministrar medicaments amb la finalitat d�alleugerir el patiment de malalts terminals.

La hist�ria de la medicina ha estat un llarg i dif�cil cam� a la recerca de solucions que permetessin curar malalties, restituir la salut i prevenir infeccions i altres malures, per� tamb� una lluita constant per aconseguir la reducci� del dolor innecessari, del flagell del sofriment. La descoberta de l�anest�sia represent� una revoluci� en qualsevol tipus d�intervenci� quir�rgica i fins i tot en coses tan simples com l�obturaci� d�un queixal. En aquesta l�nia podr�em tamb� incloure la disponibilitat de f�rmacs que, en el moment d�administrar cures pal�liatives, poden alleugerir els moments finals de malalts condemnats nom�s a un patiment sense esperan�a.

Per� la ci�ncia, com sempre, ha de topar amb prejudicis morals o religiosos que provenen no de la persona que pateix, sin� de qui t� la potestat d�estalviar-li el dolor. En nom de quina moral es pot negar la possibilitat d�alleugerir el sofriment dels darrers dies d�un �sser hum� quan se�n tenen els mitjans?. Qu� farien, si ho patissin en carn pr�pia, aquells que volen impedir als altres de tenir una mort m�s humana?

El cas de l�hospital Severo Ochoa t� un altre efecte pervers, com sempre passa amb aquestes q�estions. Davant la possibilitat de ser expedientat, no hi haur� m�s d�un metge que evitar� l��s de f�rmacs pal�liatius per aturar el dolor de malalts terminals? Quantes persones no es veuran obligades a patir innecess�riament per aquesta causa? Sempre hi haur� metges, �s clar, que posaran el seu codi deontol�gic per sobre de qualsevol altra consideraci�, per� la q�esti� no �s aquesta. Tenir dret a una vida digna, ha de voler dir tamb� tenir dret a una mort digna. Allargar la vida artificialment en contra de la voluntat pr�pia o obligar alg� a patir una mort enmig de dolors insuportables em sembla, simplement, inhum�.

El llibre electr�nic

Tue, 20 Nov 2007 03:28:56 +0000

Els intents d'implantar el llibre electr�nic no han estat per ara gaire reeixits, malgrat les diferents propostes que es troben al mercat. Avui Amazon, la llibreria en l�nea m�s famosa del m�n, donava a con�ixer a Nova York el Kindle, un aparell que es presenta com un revolucionari lector de llibres electr�nics. Amb un format, a�� s�, exclusiu per a Amazon.

Em sembla que no es poden negar els avantatges que posseeix el llibre electr�nic, cada cop m�s perfeccionat. De fet, un dels pocs inconvenients que li trob �s haver de llegir damunt una pantalla. Despr�s d�unes quantes hores d�ordinador, a la feina, a casa, amb els ulls ja fatigats, no m�estira gens tornar a fixar la vista en una superf�cie electr�nica, ni que sigui en la flonja comoditat del llit, per molt que imitin aquests estris la dolcesa �ptica del paper. Mai no ser� igual.

En canvi, em tempten els gens menyspreables beneficis que ens pot aportar aquest nou tipus de llibre, entre els quals no cal oblidar una evid�ncia immediata: menys paper, m�s boscos. Un fet important en aquesta era d�escalfament global en qu� �s m�s necess�ria que mai una gran massa forestal, enlloc de l�explotaci� que es du a terme en punts vitals del planeta. Tamb� hi ha q�estions d�ordre m�s pr�ctic i palpable, com �s l�abaratiment en el preu del llibre. Amazon fixava un cost de 10$ per una obra nova i 2$ per una de cl�ssica. �s a dir, llibres imprescindibles per menys de dos euros.

Per� all� que en l��mbit personal i dom�stic veig m�s avantatj�s en el llibre electr�nic (sense tenir en compte altres aspectes com la facilitat de consulta o la hipertextualitat) �s l�enorme, categ�ric, estalvi d�espai que representa. Vivim en pisos cada vegada m�s petits, ens encabim en habitacions redu�des que ens furten espai vital, ens veiem obligats a fer verdaders equilibris si decidim canviar algun moble i sovint �s la cinta m�trica la inexorable consellera en una nova compra. En aquestes condicions, com podem disposar d�una biblioteca comme il faut?

Prestatgeries plenes a vessar, llibres en doble filera, volums col�locats horitzontalment damunt la l�gica verticalitat d�uns altres. Piles de llibres sobre la taula de feina, la tauleta de nit o alguna cadira. I no parlem de l�ordre an�rquic que es respira a tot arreu. Comences la biblioteca d�una manera espl�ndida. Tot ben ordenat i classificat. A poc a poc, constret per la manca d�espai, l�ordenaci� dels llibres esdev� m�s arbitr�ria fins que, davant l�evid�ncia dels espais buits que et queden, no hi veus altra sortida que col�locar-los segons la seva mida. Aleshores ja no ets capa� de recordar on es troba aquell t�tol determinat que necessites amb urg�ncia i la recerca et fa perdre els nervis i acabes per maleir la teva manca de capacitat per mantenir la biblioteca en ordre.

Per�, qu� voleu? Som fills de Guttemberg i el llibre, a part del seu valu�s contingut, arribar a ser, per al lector apassionat, un objecte de culte. De fet, quan et trobes entre les mans un volum s�viament editat, t�envaeixen tota una s�rie de sensacions i et sedueix la seva c�rrega sensual. La vista, assaborint el gust per la distribuci� del text, la bellesa de la tipografia, els amables espais en blanc. El tacte, passejant-se per la seva sumptuosa superf�cie. L�olfacte, en passar r�pidament les fulles per davant els nas, com volent apressar el perfum del paper, de la tinta, les paraules...

No sabria prescindir dels llibres tradicionals. Han estat part del meu m�n i constitueixen el millor plaer, una fastuosa pres�ncia que m�acompanya fidel en la quietud del meu estudi. Per molt que, en el format electr�nic, el contingut sigui el mateix, mai no ser� per a mi com tenir un llibre entre les mans.

La proposta del Ministeri de Medi Ambient

Sat, 17 Nov 2007 23:36:27 +0000

La gent de la meva generaci� fou la darrera que conegu� aquella Menorca de platges intocades i de bellesa salvatge. Tamb�, per�, hagu� de veure com les primeres construccions de gran impacte malmetien llocs emblem�tics de l'illa i s'hagu� d'organtizar en el comprom�s en la defensa del territori.

La Menorca rural i de petites ind�stries que sostenia l�economia de l��poca, es despertava de sobte cap a una nova font de riquesa i, en el seu nom, es permeteren aberracions urban�stiques com la destrossa intolerable del ric pinar de Cala Galdana, ocupat per un monstre de ciment, o els hotels bessons de Son Bou, just a tocar de la platja, o la destrucci� d�impressionants sistemes dunars com a s�Arenal d�en Castell, abdu�ts irremeiablement per aquella invasi� de nou encuny.

Fou gr�cies a la mobilitzaci� d�una part important de la poblaci� menorquina, conscient de tot all� que ens hi jug�vem, que se salvaren altres indrets de la irracionalitat o la predaci� constructora com S�Albufera des Grau, la important riquesa de la qual avui hauria estat tan sols un record presidit pel dolor i la nost�lgia. Tamb� hi hagu� ocasions en qu� ens hi ajudaren les caracter�stiques del terreny com a Son Bou, on hi havia el projecte de transformar-lo en una esp�cie de Benidorm a la balear, que els nostres ulls, en veure�l exposat al p�blic, contemplaven incr�duls i esglaiats davant de tant desprop�sit.

Aquests darrers dies s�ha parlat molt sobre el pla estatal per enderrocar immobles situats a primera l�nia de la costa mediterr�nia. A Menorca n�estarien afectades algunes construccions a diversos punts del litoral, entre les quals els hotels esmentats m�s amunt. Recuperar el magn�fic pinar de Cala Galdana o retrobar-nos amb el paisatge de Son Bou sense els dos enormes mon�lits que s�aixequen arran de mar, entre d�altres, seria una restituci� contra la irracionalitat o l�avidesa de temps enrere. Tanmateix, he de confessar que s�c bastant esc�ptic sobre la viabilitat d�aquest pla. Entre altres coses perqu� hi ha una s�rie d�interrogants per als quals, ara com ara, no conec les respostes.

M�n Wiki

Thu, 08 Nov 2007 02:26:21 +0000

Llegesc que un tribunal de Par�s ha declarat que la Wikipedia no �s culpable ni responsable d'uns articles on es posaven de manifest les tend�ncies sexuals dels demandants, que sol�licitaven la quantitat de 68.000 euros de la Fundaci� Wikimedia, en el primer proc�s judicial contra aquesta organitzaci�. Per altra part, aquests dies s'ha posat tamb� de relleu que alguns organismes haurien modificat interessadament determinats articles de l'enciclop�dia lliure.

Des de la seva aparici�, l�any 2001, aquesta enciclop�dia en l�nia ha tingut un creixement impressionant. M�s de 50 milions de visitants �nics. M�s de dos milions d�articles en la seva versi� en angl�s, seguida a dist�ncia de l�alemany (m�s de 660.000) i el franc�s (m�s de 578.000). En catal� les entrades superen avui les 85.000. M�s de 250 idiomes compten amb la seva versi� de la Wikipedia, incl�s l�esperanto, aquella invenci� rom�ntica que encara compta amb un nombre considerable d�adeptes.

Ara b� aquesta expansi� formidable t� tamb� una part important d�esc�ptics i detractors i genera un intens debat, centrat principalment sobre la seva credibilitat. Una enciclop�dia oberta on tothom pot escriure, on persones an�nimes de les quals no es coneix la formaci� poden fer aportacions, tindr� la qualitat i la fiabilitat que hom exigeix a una enciclop�dia convencional?. Per a molts professors la Viquip�dia ha esdevingut una esp�cie d�enemic a combatre, atesa la utilitzaci� massa despreocupada que en fan els alumnes.

�s evident que un projecte d�aquestes caracter�stiques ha de tenir alguns punts febles i dif�cilment podr� arribar a l�excel�l�ncia de les millors enciclop�dies del m�n. Per� es tracta d�una eina que ha arrelat fortament, gaudeix d�una pres�ncia indiscutible i en el futur seguir� creixent. Qu� ha de fet la comunitat educativa davant un fet com aquest? Segurament seria absurd posar-s�hi clarament en contra. Els professors es troben en el dia a dia que molts alumnes han utilitzat la Viquip�dia per realitzar els seus treballs i que algunes entrades contenen errors. Potser, aleshores, s�n els propis professors qui haurien de donar unes pautes d��s d�aquesta eina. Consultar-la com a informaci� b�sica, tot contrastant a continuaci� els resultats amb altres fonts, seria un bon costum.

Altres punts febles s�n els esmentats a l�entrada: la possibilitat d�introduir informacions tendencioses o, volgudament, falses. De fet, la Viquip�dia nom�s en els casos d�un contingut manifestament il�l�cit (pornografia infantil, obertament racista o negacionista) t� l�obligaci� de retirar els articles immediatament. En els altres casos, i segons es despr�n de la sent�ncia del TGI de Par�s, el responsable seria nom�s l�autor que ha redactat l�article. I potser aqu� entrar�em en uns llimbs jur�dics realment complicats.

En aquest camp dels aspectes negatius es podria donar, per exemple, qualque cas de revenja personal o d�entrades fetes d�una forma clarament interessada. Ja s�ha descobert que algunes organitzacions (la CIA, FBI, Microsoft. El Vatic�) haurien modificat la informaci� d�alguns articles per diversos motius, segons informacions aparegudes a la premsa aquests darrers dies. Tampoc no �s negligible l�impacte que tot a�� pugui tenir sobre les enciclop�dies tradicionals.

Per� a la vegada Vikip�dia t� avantatges indiscutibles i bones virtuts. Es tracta d�una enciclop�dia gratu�ta, en l�nia, f�cilment accessible per a tothom. Qui treballa amb l�ordinador i disposa d�internet, la t� a l�abast amb un toc de ratol�, amb la facilitat d'una recerca molt r�pida i amb la possibilitat d�emprar altres lleng�es quan ha de cercar determinada informaci� molt espec�fica; a vegades, fins i tot, impossible de trobar en una enciclop�dia dom�stica. La gran quantitat d�hiperenlla�os ens remet a m�ltiples entrades i aquestes es poden introduir gaireb� a temps real. Es tracta d�un �mbit de llibertat i de saber compartit que, a m�s a m�s, convida constantment a la generositat i a la solidaritat.

Quin resultat n�obtindr�em si pos�vem en una balan�a els defectes i les virtuts de la Viquip�dia? Al marge de quin fos el resultat, i malgrat les seves imperfeccions, crec que s�ha de recon�ixer la bellesa i la magnitud del projecte: distribuir el saber de la humanitat a tothom, de forma lliure i gratu�ta i en la llengua de cadasc�.

Per ara caldr� fer-ne un �s prudent i no hi ha cap dubte que el gran repte ser� trobar les f�rmules que permetin garantir-ne la qualitat.

Del Parlament a la taverna

Thu, 01 Nov 2007 13:47:09 +0000

Arran de la darrera sessi� del Parlmanet de les Illes Balears i de la capciosa i delirant pregunta que sobre l'OCB f�u l'exconseller Fiol -aquell que no tenia ni idea de per qu� ocupava el lloc que ocupava-, podria parlar de l'exaltaci� del prejudici i d'odis-autoodis inveterats. Per� no ho far�.

Em limitar� a comentar el trist espectacle que representa veure l�actuaci� impresentable d�aquells que confonen un debat parlamentari amb una discussi� tavern�ria. No �s la primera vegada que m�indigna contemplar com senyors que representen uns ciutadans i cobren dels doblers dels contribuents perden els papers d�aquesta manera. El Parlament hauria de ser el lloc del di�leg intel�ligent, de la r�plica enginyosa, de l�orat�ria il�lustrada, del debat argumentat i ser�, del respecte per l�adversari. Per� quan no se sap contestar amb enginy i davant la manca d�arguments s�arriba al crit, a l�insult, a la desqualificaci�, la paraula gruixuda, la crispaci� i l�esvalot ens trobam amb un espectacle deplorable. Veure un grup de diputats que crida, que gesticula, que impedeix que s�escolti l�orador, que pica de peus i s�esbrava, no fa m�s que contribuir a desprestigiar encara m�s la pol�tica i els pol�tics. Una vergonya.

Sarkozy, Rajoy, el canvi clim�tic

Sun, 28 Oct 2007 00:13:10 +0000

Aquesta setmana s'ha parlat molt sobre el canvi clim�tic. Aix�, mentre a la sortida de la cimera sobre medi ambient celebrada a Fran�a, Sarkozy apel�lava a "una revoluci� en les nostres maneres de pensar, en les nostres pol�tiques, en els nostres objectius", Mariano Rajoy parlava del seu cos� i q�estionava la gravetat del canvi clim�tic tot dient que no se n'havia de fer "un gran problema mundial".

Unes declaracions tan poc responsables com aquestes no semblen pr�pies d�una persona que aspira a ser president de Govern. Quan veiem els s�mptomes de la malaltia que comen�a a patir el planeta, sabem del cert que no es tracta de cap broma i que ens trobam precisament davant una q�esti� que ens afecta a tots, davant un greu problema mundial. I no podem relativitzar sobre si hi manquen 100 o 300 anys perqu� es comencin a patir les conseq��ncies. �s ara que encara hi som a temps que hem d�actuar i tenir prou al�ada moral per no deixar als nostres descendents un m�n inhabitable.

Sarkozy, un pol�tic amb qui no compartesc ideologia ni m�enlluerna, ha demostrat tota una altra sensibilitat davant el canvi clim�tic i ha realitzat tota una declaraci� de principis de la qual haurien de prendre bona nota molts governs. A l�editorial que li dedica Le Monde es diu que el president franc�s ha deixat satisfetes la major part de les associacions i organitzacions no governamentals (ONGs.), cosa que no �s poc �xit.

I �s que Zarkozy diu coses com les seg�ents: �Jo vull que la cimera sigui l�acte fundador d�un new deal ecol�gic a Fran�a, a Europa i al m�n�. O b� �El nostre model de creixement est� condemnat. L�envit �s invertir massivament per crear les condicions del creixement de dem�.� I ha fixat un principi que em sembla molt important: �capgirar la c�rrega de la prova.�. �Ja no seran m�s les solucions ecol�giques que hauran de provar el seu inter�s. Seran els projectes no ecol�gics que hauran de provar que no �s possible fer-ho d�una altra manera.� Q�esti� aquesta fonamental per crear un canvi d�actituds a l�hora de promoure iniciatives per reduir l�escalfament del planeta, la contaminaci� i el canvi clim�tic.

El comentari que l�editorial de Le Monde fa sobre aquest darrer principi �s el seg�ent: �fa falta tenir un verdader coratge pol�tic per plantejar la inversi� de la c�rrega de la prova preconitzada per Nicolas Sarkozy� i acaba dient �En el moment que l�ONU estima que la superviv�ncia de la humanitat est� en joc, hom no pot fer m�s que saludar la iniciativa francesa. I felicitar-se que s�inscrigui dins un quadre europeu, simbolitzat per la pres�ncia de Jos� Manuel Barroso al costat del President de la Rep�blica. Per� si aquest acte fundador no arriba a tenir un dem� convincent, ser� Nicolas Zarkozy qui en ser� el m�xim responsable.�

Les difer�ncies amb l�actitud de Mariano Rajoy, per molt que despr�s, davant l�allau de cr�tiques es pos�s a donar explicacions, son �bvies. �s cert que Sarkozy haur� de complir el comprom�s que ha contret, per� de moment -i no �s poc- ha duit a terme all� que havia prom�s. I �s que no ens trobam davant un pol�tic mediocre i obsessionat, sin� davant un estadista que en aquest tema sap tenir una visi� de futur.

Trenta anys des Mussol i Traginada

Sun, 21 Oct 2007 18:48:36 +0000

Ens trobam en un sopar. La jove deu tenir uns trenta anys, ens acabam de con�ixer i parlam de poesia. En un moment de la conversa faig refer�ncia a Traginada i puc notar com, en sentir el nom del grup, els ulls se li il�luminen. Quan era petita, tal com succe� amb tants al�lots de la seva generaci�, sa mare li posava les can�ons de Traginada que es va aprendre de mem�ria.

Potser la llu�ssor en els ulls d�una jove o un breu moment de nost�lgia em fan adonar que enguany es compleixen trenta anys d�aquelles primeres actuacions de Traginada amb el grup Es Mussol, en una �poca que deixava enrere la llarga nit de la dictadura i emergia cap a la llum d�una alba, cap a la recuperaci� de tantes coses que ens havien furtat.

El mussol a l�antiga Gr�cia era l�emblema d�Atena, la deessa de la saviesa. A partir d�aqu� va esdevenir s�mbol de la filosofia. �Es Mussol� va ser el nom que Jordi Vivet, poeta, actor, mariner, agitador cultural i promotor de tantes iniciatives durant el seu per�ode menorqu�, va triar per al nostre grup. Poetes i artistes pl�stics ens trob�vem l�any 1977 amb l�objectiu d�oferir muntatges tot unint pintura i poesia. Un artistes, per cert, de luxe. Pac�fic Camps, Pere Pons i l�enyorat Francesc Calvet van aportar la seva creativitat plet�rica, la for�a del seu art. Recit�vem poemes, nostres o d�altri, Jordi Vivet, Tino Pons, Fracesc Calvet, que tamb� escrivia, i qui fa aquesta evocaci�.

Jordi Vivet fou l��nima del grup. Ens aport� la seva experi�ncia, el seu entusiasme i, especialment, la seva amistat. Posse�em la for�a de la joventut, cr�iem profundament en el poder transformador de la cultura i viv�em de forma intensa la passi� per la poesia. Aleshores tot era possible i no hav�em apr�s encara que despr�s de les grans esperances sovint solen venir no poques decepcions. Ara, vist des de la perspectiva dels anys, puc afirmar que vaig rebre molt m�s del que vaig donar, especialment per part de la gent que venia als nostres muntatges i dels amics d�Es Mussol i Traginada, grup del qual, m�s enll� de les representacion ef�meres en el temps, ha quedat el valu�s testimoni dels seus discos i el magn�fic treball de recuperaci� que dugueren a terme.

Traginada es formava l�any 1976. Quan nosaltres organitz�rem el segon recital vam pensar que calia unir la m�sica amb la poesia i la pl�stica. Amb la col�laboraci� d�Es Mussol, nous components entraren a formar part de Traginada i el grup es decant� cap el g�nere que els faria tan coneguts i estimats: la m�sica popular.Vol�em connectar la poesia amb la veu del poble, per� calia recuperar i actualitzar una m�sica que havia quedat esclerotitzada en un folklorisme ranci. Traginada empr� instruments moderns, per� va saber fer la feina d�una manera brillant i amb un gran respecte. Aconsegu� que aquelles can�ons, a vegades oblidades, tornessin a ser cantades pels menorquins, que torn�ssim a vibrar amb la m�sica i la poesia tradicionals de l�illa.

Fou una �poca en qu� s�organitzaven molt recitals i de la qual nasqueren moltes amistats. En alguns d�aquests recitals coincid�rem amb grups com CPEP, que tamb� promovia la recuperaci� de la musica tradicional menorquina, o la sempre admirada Maria �ngels Gorn�s que amb tant encert ha sabut posar m�sica a la veu dels poetes de Menorca. Tamb� fora de l�illa, Traginada ens permetria entrar en contacte amb grups o cantautors molt destacats, com UC o Biel Majoral.

Ara que s�han complert trenta anys d�aquelles iniciatives he volgut recordar, m�s que unes viv�ncies personals, aquell impuls col�lectiu i creador, i especialment els amics amb qui tant compart�rem i tota la gent que conegu�rem i ens va acompanyar.