Veles i vents

Trenta anys des Mussol i Traginada

peregomila — Diu, 21 Oct 2007 18:48:36

Ens trobam en un sopar. La jove deu tenir uns trenta anys, ens acabam de con�ixer i parlam de poesia. En un moment de la conversa faig refer�ncia a Traginada i puc notar com, en sentir el nom del grup, els ulls se li il�luminen. Quan era petita, tal com succe� amb tants al�lots de la seva generaci�, sa mare li posava les can�ons de Traginada que es va aprendre de mem�ria.

Potser la llu�ssor en els ulls d�una jove o un breu moment de nost�lgia em fan adonar que enguany es compleixen trenta anys d�aquelles primeres actuacions de Traginada amb el grup Es Mussol, en una �poca que deixava enrere la llarga nit de la dictadura i emergia cap a la llum d�una alba, cap a la recuperaci� de tantes coses que ens havien furtat.

El mussol a l�antiga Gr�cia era l�emblema d�Atena, la deessa de la saviesa. A partir d�aqu� va esdevenir s�mbol de la filosofia. �Es Mussol� va ser el nom que Jordi Vivet, poeta, actor, mariner, agitador cultural i promotor de tantes iniciatives durant el seu per�ode menorqu�, va triar per al nostre grup. Poetes i artistes pl�stics ens trob�vem l�any 1977 amb l�objectiu d�oferir muntatges tot unint pintura i poesia. Un artistes, per cert, de luxe. Pac�fic Camps, Pere Pons i l�enyorat Francesc Calvet van aportar la seva creativitat plet�rica, la for�a del seu art. Recit�vem poemes, nostres o d�altri, Jordi Vivet, Tino Pons, Fracesc Calvet, que tamb� escrivia, i qui fa aquesta evocaci�.

Jordi Vivet fou l��nima del grup. Ens aport� la seva experi�ncia, el seu entusiasme i, especialment, la seva amistat. Posse�em la for�a de la joventut, cr�iem profundament en el poder transformador de la cultura i viv�em de forma intensa la passi� per la poesia. Aleshores tot era possible i no hav�em apr�s encara que despr�s de les grans esperances sovint solen venir no poques decepcions. Ara, vist des de la perspectiva dels anys, puc afirmar que vaig rebre molt m�s del que vaig donar, especialment per part de la gent que venia als nostres muntatges i dels amics d�Es Mussol i Traginada, grup del qual, m�s enll� de les representacion ef�meres en el temps, ha quedat el valu�s testimoni dels seus discos i el magn�fic treball de recuperaci� que dugueren a terme.

Traginada es formava l�any 1976. Quan nosaltres organitz�rem el segon recital vam pensar que calia unir la m�sica amb la poesia i la pl�stica. Amb la col�laboraci� d�Es Mussol, nous components entraren a formar part de Traginada i el grup es decant� cap el g�nere que els faria tan coneguts i estimats: la m�sica popular.Vol�em connectar la poesia amb la veu del poble, per� calia recuperar i actualitzar una m�sica que havia quedat esclerotitzada en un folklorisme ranci. Traginada empr� instruments moderns, per� va saber fer la feina d�una manera brillant i amb un gran respecte. Aconsegu� que aquelles can�ons, a vegades oblidades, tornessin a ser cantades pels menorquins, que torn�ssim a vibrar amb la m�sica i la poesia tradicionals de l�illa.

Fou una �poca en qu� s�organitzaven molt recitals i de la qual nasqueren moltes amistats. En alguns d�aquests recitals coincid�rem amb grups com CPEP, que tamb� promovia la recuperaci� de la musica tradicional menorquina, o la sempre admirada Maria �ngels Gorn�s que amb tant encert ha sabut posar m�sica a la veu dels poetes de Menorca. Tamb� fora de l�illa, Traginada ens permetria entrar en contacte amb grups o cantautors molt destacats, com UC o Biel Majoral.

Ara que s�han complert trenta anys d�aquelles iniciatives he volgut recordar, m�s que unes viv�ncies personals, aquell impuls col�lectiu i creador, i especialment els amics amb qui tant compart�rem i tota la gent que conegu�rem i ens va acompanyar.

Illanvers

peregomila — Diu, 12 Ago 2007 12:08:45

Va comen�ar a la Torre de Fornells, en un paratge privilegiat de vistes obertes i de bellesa antiga. Massa obert, per�, als vents que pentinen els estius de Menorca. Per a�� enguany ens hem traslladat a un altre lloc, l'Hort de San Patrici, de jardins espl�ndids, i al parc des Freginal, ja dins l'ambient de les festes de Gr�cia.

Com passa en moltes ocasions, Illanvers va n�ixer, de la forma m�s senzilla, d�una conversa entre amics que es proposaven realitzar un recital de poesia que integr�s, tamb�, la m�sica i la pintura. En Paco Bagur recordava encara amb emoci� aquells recitals que havien fet conjuntament els Mussols i Traginada en l��poca de la transici� i ens va emp�nyer a organitzar all� que despr�s, gr�cies a una feli� inspiraci� de Sergi Cleof�, s�anomenaria Illanvers. En aquells moments no ens imagin�vem la continu�tat que el recital tindria, ni tot all� que, al llarg d�aquestes edicions, ens ha aportat.

Avui aquell projecte ha crescut i compta ja amb el web illanvers.cat on es poden llegir obres dels poetes que hi han intervingut i que permet presentar, a trav�s de la xarxa, una �mplia visi� del panorama de la poesia catalana que s�escriu avui a Menorca. Tot a�� ha estat possible gr�cies al Departament de Cultura del CIM que va creure en el projecte i no nom�s l�ha fet possible en la part econ�mica sin� que tamb� n�ha assumit l�organitzaci�.

Illanvers �s m�s que un simple recital en unir l�obra d�artistes pl�stics i la m�sica de Guiem Soldevila i Violant Menorca amb la poesia de diferents autors de generacions, experi�ncia, estil i est�tiques diversos. Sempre hem intentat que el recital fos una trobada entre les diferents generacions que componen el panorama literari i art�stic de Menorca. Des de joves que comencen a fer p�blics els seus poemes fins a poetes consagrats. Un ventall obert dins el panorama de la poesia menorquina, una mostra de la vitalitat que aquesta t� avui a la nostra illa i tamb�, gr�cies al web, un mtij� obert de coneixement i d�intercanvi. I una caracter�stica, encara, que el fa diferent: l�edici� del llibre amb tots els poemes recitats a fi que el p�blic pugui despr�s llegir-los i rellegir-los, de forma pausada, a casa seva.

Enguany llegiran els seus pomes Jes�s Llompart, N�ria Pons Prohens, Jordi Florit Robust�, Edgar Alemnany, F�tima Anglada, Joel Bagur i Bosco Faner. El recital es far� a l�Hort de Sant Patrici, a Ferreries, el proper dimarts dia 14 a les 21:30 h. i es repetri� dia 27 as Freginal a les 21:00 h.

(Publicat a Es Carrer de Menorca)

L'advertiment de la UNESCO

peregomila — Dim, 05 Abr 2006 07:52:29

L'advertiment de la UNESCO sobre el projecte actual del dic al port de Ciutadella no podia ser m�s expl�cit. Si s'aprova, la zona quedaria exclosa de la rerserva de la biosfera.

I �s que la declaraci� de reserva de la biosfera no representa un ornament elegant per a la nostra illa, una esp�cie de reclam tur�stic perqu� la gent vingui a una mena de parad�s natural. Aquesta declaraci� comporta un comprom�s territorial molt clar i una aposta indefugible per un desenvolupament sostenible i respectu�s amb el medi ambient i la biodiversitat.

La reserva �s incompatible amb projectes fara�nics que tindrien un impacte ambiental enorme i que, de retop, provocarien un creixement per sobre de les possibilitats reals de l�illa. L�anhel depredador de territori no es pot harmonitzar amb el respecte que requereix la Reserva, com no s�hi poden harmonitzar camps de golfs, autopistes, macroaeroports o un urbanisme sense control. A l�hora d�emprendre determinats projectes s�hauria d�estudiar molt b� l�impacte que poden tenir sobre l�equilibri territorial -i tamb� hum� i cultural- de Menorca i si s�n respectuosos amb les seves caracter�stiques espec�fiques.

�s hora de mantenir una reflexi� serena i profunda, de trobar un consens, o si m�s no un di�leg, que permeti avan�ar en el model territorial que la majoria de menorquins exigeix per a la nostra illa. No �s l�hora de fer partidisme barat o de cercar enfrontaments est�rils. No �s a�� que esperam els menorquins d�uns pol�tics que es mantenen en la in�rcia de l�enfrontament constant. Quina ha estat la reacci� del PP? La de posar en dubte la imparcialiat de Comit� Espanyol del Programa Mab de la UNESCO, �s a dir de desqualificar all� que no respon a la seva visi� pol�tica. En aquest sentit les declaracions del conseller de Treball del Govern Balear, Crist�bal Huguet, em semblen impresentables. Segons ell, i d�acord amb el que recull el Diari Menorca, el comit� tindria �una clara intencionalitat pol�tica� i s�hauria fet �una manipulaci� vergonyosa del projecte de la declaraci� que desmereix i degrada el projecte de la UNESCO�. Ves per on.

Ja sabem quina �s la pol�tica territorial del PP a les Illes. Basta veure l�exemple d�una Eivissa totalment venuda als interessos del gran capital. No �s aquest el cam� que la majoria de menorquins volem per a Menorca. Hem lluitat molts anys i s�han fet molts esfor�os socials i econ�mics per mantenir una illa equilibrada, amb el patrimoni natural ben conservat i respectat, i per no caure en monocultius rendibles a curt termini, per� nefasts a la llarga. El desenvolupament s�ha de dur a terme d�acord amb les caracter�stiques de l�illa i amb la declaraci� de la reserva de la biosfera. Aquest �s el missatge de la UNESCO i no el de la manipulaci� pol�tica.