Veles i vents

El llibre electr�nic

peregomila — Dim, 20 Nov 2007 03:28:56

Els intents d'implantar el llibre electr�nic no han estat per ara gaire reeixits, malgrat les diferents propostes que es troben al mercat. Avui Amazon, la llibreria en l�nea m�s famosa del m�n, donava a con�ixer a Nova York el Kindle, un aparell que es presenta com un revolucionari lector de llibres electr�nics. Amb un format, a�� s�, exclusiu per a Amazon.

Em sembla que no es poden negar els avantatges que posseeix el llibre electr�nic, cada cop m�s perfeccionat. De fet, un dels pocs inconvenients que li trob �s haver de llegir damunt una pantalla. Despr�s d�unes quantes hores d�ordinador, a la feina, a casa, amb els ulls ja fatigats, no m�estira gens tornar a fixar la vista en una superf�cie electr�nica, ni que sigui en la flonja comoditat del llit, per molt que imitin aquests estris la dolcesa �ptica del paper. Mai no ser� igual.

En canvi, em tempten els gens menyspreables beneficis que ens pot aportar aquest nou tipus de llibre, entre els quals no cal oblidar una evid�ncia immediata: menys paper, m�s boscos. Un fet important en aquesta era d�escalfament global en qu� �s m�s necess�ria que mai una gran massa forestal, enlloc de l�explotaci� que es du a terme en punts vitals del planeta. Tamb� hi ha q�estions d�ordre m�s pr�ctic i palpable, com �s l�abaratiment en el preu del llibre. Amazon fixava un cost de 10$ per una obra nova i 2$ per una de cl�ssica. �s a dir, llibres imprescindibles per menys de dos euros.

Per� all� que en l��mbit personal i dom�stic veig m�s avantatj�s en el llibre electr�nic (sense tenir en compte altres aspectes com la facilitat de consulta o la hipertextualitat) �s l�enorme, categ�ric, estalvi d�espai que representa. Vivim en pisos cada vegada m�s petits, ens encabim en habitacions redu�des que ens furten espai vital, ens veiem obligats a fer verdaders equilibris si decidim canviar algun moble i sovint �s la cinta m�trica la inexorable consellera en una nova compra. En aquestes condicions, com podem disposar d�una biblioteca comme il faut?

Prestatgeries plenes a vessar, llibres en doble filera, volums col�locats horitzontalment damunt la l�gica verticalitat d�uns altres. Piles de llibres sobre la taula de feina, la tauleta de nit o alguna cadira. I no parlem de l�ordre an�rquic que es respira a tot arreu. Comences la biblioteca d�una manera espl�ndida. Tot ben ordenat i classificat. A poc a poc, constret per la manca d�espai, l�ordenaci� dels llibres esdev� m�s arbitr�ria fins que, davant l�evid�ncia dels espais buits que et queden, no hi veus altra sortida que col�locar-los segons la seva mida. Aleshores ja no ets capa� de recordar on es troba aquell t�tol determinat que necessites amb urg�ncia i la recerca et fa perdre els nervis i acabes per maleir la teva manca de capacitat per mantenir la biblioteca en ordre.

Per�, qu� voleu? Som fills de Guttemberg i el llibre, a part del seu valu�s contingut, arribar a ser, per al lector apassionat, un objecte de culte. De fet, quan et trobes entre les mans un volum s�viament editat, t�envaeixen tota una s�rie de sensacions i et sedueix la seva c�rrega sensual. La vista, assaborint el gust per la distribuci� del text, la bellesa de la tipografia, els amables espais en blanc. El tacte, passejant-se per la seva sumptuosa superf�cie. L�olfacte, en passar r�pidament les fulles per davant els nas, com volent apressar el perfum del paper, de la tinta, les paraules...

No sabria prescindir dels llibres tradicionals. Han estat part del meu m�n i constitueixen el millor plaer, una fastuosa pres�ncia que m�acompanya fidel en la quietud del meu estudi. Per molt que, en el format electr�nic, el contingut sigui el mateix, mai no ser� per a mi com tenir un llibre entre les mans.

M�n Wiki

peregomila — Dij, 08 Nov 2007 02:26:21

Llegesc que un tribunal de Par�s ha declarat que la Wikipedia no �s culpable ni responsable d'uns articles on es posaven de manifest les tend�ncies sexuals dels demandants, que sol�licitaven la quantitat de 68.000 euros de la Fundaci� Wikimedia, en el primer proc�s judicial contra aquesta organitzaci�. Per altra part, aquests dies s'ha posat tamb� de relleu que alguns organismes haurien modificat interessadament determinats articles de l'enciclop�dia lliure.

Des de la seva aparici�, l�any 2001, aquesta enciclop�dia en l�nia ha tingut un creixement impressionant. M�s de 50 milions de visitants �nics. M�s de dos milions d�articles en la seva versi� en angl�s, seguida a dist�ncia de l�alemany (m�s de 660.000) i el franc�s (m�s de 578.000). En catal� les entrades superen avui les 85.000. M�s de 250 idiomes compten amb la seva versi� de la Wikipedia, incl�s l�esperanto, aquella invenci� rom�ntica que encara compta amb un nombre considerable d�adeptes.

Ara b� aquesta expansi� formidable t� tamb� una part important d�esc�ptics i detractors i genera un intens debat, centrat principalment sobre la seva credibilitat. Una enciclop�dia oberta on tothom pot escriure, on persones an�nimes de les quals no es coneix la formaci� poden fer aportacions, tindr� la qualitat i la fiabilitat que hom exigeix a una enciclop�dia convencional?. Per a molts professors la Viquip�dia ha esdevingut una esp�cie d�enemic a combatre, atesa la utilitzaci� massa despreocupada que en fan els alumnes.

�s evident que un projecte d�aquestes caracter�stiques ha de tenir alguns punts febles i dif�cilment podr� arribar a l�excel�l�ncia de les millors enciclop�dies del m�n. Per� es tracta d�una eina que ha arrelat fortament, gaudeix d�una pres�ncia indiscutible i en el futur seguir� creixent. Qu� ha de fet la comunitat educativa davant un fet com aquest? Segurament seria absurd posar-s�hi clarament en contra. Els professors es troben en el dia a dia que molts alumnes han utilitzat la Viquip�dia per realitzar els seus treballs i que algunes entrades contenen errors. Potser, aleshores, s�n els propis professors qui haurien de donar unes pautes d��s d�aquesta eina. Consultar-la com a informaci� b�sica, tot contrastant a continuaci� els resultats amb altres fonts, seria un bon costum.

Altres punts febles s�n els esmentats a l�entrada: la possibilitat d�introduir informacions tendencioses o, volgudament, falses. De fet, la Viquip�dia nom�s en els casos d�un contingut manifestament il�l�cit (pornografia infantil, obertament racista o negacionista) t� l�obligaci� de retirar els articles immediatament. En els altres casos, i segons es despr�n de la sent�ncia del TGI de Par�s, el responsable seria nom�s l�autor que ha redactat l�article. I potser aqu� entrar�em en uns llimbs jur�dics realment complicats.

En aquest camp dels aspectes negatius es podria donar, per exemple, qualque cas de revenja personal o d�entrades fetes d�una forma clarament interessada. Ja s�ha descobert que algunes organitzacions (la CIA, FBI, Microsoft. El Vatic�) haurien modificat la informaci� d�alguns articles per diversos motius, segons informacions aparegudes a la premsa aquests darrers dies. Tampoc no �s negligible l�impacte que tot a�� pugui tenir sobre les enciclop�dies tradicionals.

Per� a la vegada Vikip�dia t� avantatges indiscutibles i bones virtuts. Es tracta d�una enciclop�dia gratu�ta, en l�nia, f�cilment accessible per a tothom. Qui treballa amb l�ordinador i disposa d�internet, la t� a l�abast amb un toc de ratol�, amb la facilitat d'una recerca molt r�pida i amb la possibilitat d�emprar altres lleng�es quan ha de cercar determinada informaci� molt espec�fica; a vegades, fins i tot, impossible de trobar en una enciclop�dia dom�stica. La gran quantitat d�hiperenlla�os ens remet a m�ltiples entrades i aquestes es poden introduir gaireb� a temps real. Es tracta d�un �mbit de llibertat i de saber compartit que, a m�s a m�s, convida constantment a la generositat i a la solidaritat.

Quin resultat n�obtindr�em si pos�vem en una balan�a els defectes i les virtuts de la Viquip�dia? Al marge de quin fos el resultat, i malgrat les seves imperfeccions, crec que s�ha de recon�ixer la bellesa i la magnitud del projecte: distribuir el saber de la humanitat a tothom, de forma lliure i gratu�ta i en la llengua de cadasc�.

Per ara caldr� fer-ne un �s prudent i no hi ha cap dubte que el gran repte ser� trobar les f�rmules que permetin garantir-ne la qualitat.

Un clam per la llengua

peregomila — Dim, 08 Mai 2007 13:05:31

A Palma, la Pla�a Major va ser un clam, com tamb� ho van ser els carrers de Val�ncia. M'hauria agradat poder trobar-me entre les m�s de vint o trenta mil persones, molt�ssimes, que dissabte passat es mobilitzaren en favor de la llengua, de la nostra dignitat com a catalanoparlants i del nostre futur.

Les agressions que durant els darrers quatre anys ha sofert el nostre patrimoni, cultural, ling��stic i territorial, sembla que han aconseguit mobilitzar una altra vegada la societat civil i els sectors que havien patit una certa desmoralitzaci� davant l�actitud extrema i radical del PP que, emparat per una majoria absoluta, ha aplicat la piconadora sense cap contemplaci�.

I encara a Menorca hem tingut sort de la fermesa del Consell Insular, que ha hagut d�aguantar pressions, insults i desqualificacions de tot tipus, per dur endavant, dins les seves possibilitats, una pol�tica territorial assenyada i respectuosa i s�ha mantingut fidel a la llei de Normalitzaci� Ling��stica i al foment de la llengua catalana. Una pol�tica que ha rebut elogis d�importants personalitats mentre era blasmada pels dirigents populars.

M�ha agradat, per�, que la diada de Palma s�hagi mantingut en un clima ser�, de fermesa reivindicativa, sense que hagi derivat en una manifestaci� contra un partit pol�tic. I m�ha agradat que hagi estat aix�, perqu� la llengua �s patrimoni de tots, malgrat l�autoodi i les ren�ncies d�alguns. Era una jornada per reivindicar la llengua, per defensar els nostres drets ling��stics. Era una manifestaci� per ser-hi tothom, sense exclusions.

Per altra part ja ha sortit Rosa Estar�s amb unes declaracions impresentables despr�s de la diada, dient que el seu partit donar� compliment a l�Estatut d�Autonomia que determina �l'exist�ncia de dues lleng�es oficials, que s�n el castell� i el catal� de les Illes, i que ning� pot ser discriminat per emprar-les�. Evidentment, primer el castell� i despr�s �el catal� de les illes�, incapa�os de parlar de la llengua catalana sense adjectivar-la i posant-la sempre en un segon terme. Un absurd que continua despr�s amb aquestes paraules: �el que fa el PP �s potenciar les diferents modalitats del catal� a cada illa�. Ja n�hi ha prou de parlar de modalitats, aquesta cortina de fum per minoritzar de cada dia m�s la llengua catalana, per reduir-la a un espai casol� i sense ambicions. Estic conven�ut que la inclusi� absurda d�aquesta cosa de les �modalitats� en l�Estatut, que el PSOE va ser incapa� d�evitar, prest o tard ens passar� factura.

Avui, per�, quedem-nos amb la resposta de la gernaci� que va sortir al carrer dissabte passat. Quedem-nos amb el clam d�una ciutadania que ja en t� prou, que est� disposta a mobilitzar-se per preservar la seva llengua i el seu patrimoni. Que proclama conven�uda que el futur �s nostre.

Sant Joan, de les festes a la flama

peregomila — Dis, 24 Jun 2006 10:18:46

He de confessar que fa molts anys que no vaig a les festes de Sant Joan a Ciutadella. Segurament deu ser cosa de l'edat que ja no m'estiri com abans la bulla i l'exaltaci� que empeny la gran massa humana que gaudeix amb alegria d'aquest esclat llumin�s de la festa emmarcada en la m�gia ancestral del solstici d'estiu.

I no hi ha cap dubte que alguna cosa m�gica tenen les festes de Ciutadella, viscudes amb tanta intensitat de cada any per m�s gent. L�excitaci� que es produeix entre els joves del meu entorn, ep! i tamb� no tan joves, el mat� de dia 23 de juny b� ho evidencia. Els preparatius, els plans, els contactes, han pres gaireb� les caracter�stiques d�un cerimonial que ha de concloure en la immersi� ja desinhibida, apassionada, en l�ambient incomparable dels cavalls, l�alegria, el gin amb llimonada i el contacte hum�. Sant Joan ha esdevingut una festa emblem�tica a Menorca que s�ha dif�s especialment a tota la resta del nostre pa�s (o Pa�sos, si m�s us agrada).

Per� no hem de perdre de vista que Sant Joan participa d�una celebraci� que s�est�n en tot l��mbit de la catalanitat que, d�una manera o altra, la viu intensament. Festa que es celebra a totes les nostres terres i que per a molts esdev� s�mbol de la seva unitat i pren el car�cter de festa nacional.

L�origen d�aquestes celebracions es perd, tanmateix, en la nit del temps i t� molt a veure amb tot de components m�gics i rituals antiqu�ssims. La nit del foc �s la nit de la purificaci�, de l�exaltaci� de la fertilitat i la vida, on tot de cerim�nies i danses tenien un component m�stic i misteri�s. Avui el prosaisme de les nostres societats ha deixat de banda bona part de la fantasia que acompanyava abans la nit de Sant Joan, fins i tot els focs o les fogueres han reculat davant la d�ria de la seguretat i l�as�psia dels costums actuals. Aquells components m�gics de les enramades, del bany purificador quan la rosada desprenia els seus primers espurneigs acaronada per la llum de l�alba, la collida de la flor de l�aigua o tot d�herbes remeieres, les danses pr�vies entorn del foc i els salts sobre les brases, s�han anat fonent enmig dels pobres costums postmoderns.

Ara b�, des de la flama del Canig� als cavalls de Ciutadella, el nostre pa�s segueix vivint amb intensitat la m�gia de la nit de Sant Joan. La flama que baixa a Perpiny� i s�est�n cap a les terres del Sud per encendre�n tot de fogueres ha esdevingut tot un s�mbol per a la catalanitat compromesa.

I si en aquest ambient m�gic, i d�una forma conscientment ing�nua, m�atrev�s a expressar un desig, extensible a totes les nostres terres, seria que la mateixa energia que es posa en la defensa i manteniment de les festes de Sant Joan, es pos�s tamb� en altres �mbits del nostre patrimoni que no haurien de ser moneda de canvi partidista. Tant de bo que aquest patrimoni, cultural, ling��stic, territorial, es visqu�s amb el mateix esperit que es viuen les nostres festes.

Un Sant Jordi per la poesia

peregomila — Diu, 23 Abr 2006 01:17:58

Una de les meves intencions en comen�ar aquest bloc era parlar sobretot de literatura. Tanmateix diversos compromisos, manca de temps, obligacions, m'han impedit que hi pogu�s dedicar les hores que a�� requereix. No puc, per�, deixar passar l'ocasi� que em brinda l'especial de Sant Jordi per recomanar-vos, si m�s no, la lectura atenta i enriquidora d'alguns llibres de poesia.

Per diverses circumst�ncies, a principis d�any em vaig trobar amb l�agradable obligaci� d'haver de llegir molts dels llibres de poesia que s�havien publicat durant el 2005. La primera sorpresa que em vaig endur va ser la de comprovar la quantitat de llibres de poesia que es publiquen al nostre pa�s -llegiu-hi Pa�sos Catalans- en un any. Sense poder estar atent a totes les novetats editorials d�aquest g�nere i amb la dificultat afegida que a moltes llibreries els volums de poesia es troben en un raconet discret, m�s tost pres�ncia testimonial i m�nima malgrat les nombroses publicacions, i que la difusi� que se�n fa �s molt sovint inexistent, no m'imaginava que a casa nostra es publiqu�s tanta poesia.

Voldria destacar tamb� l�alta qualitat de molts d�aquests poemaris, un bon nombre d�obres excel�lents que vaig llegir amb gran plaer, alguns de poetes consagrats i molt coneguts, per� d�altres d�autors que, sincerament, desconeixia i que em van sorprendre molt positivament. Tamb�, com �s natural quan ens referim a un conjunt d�una seixantena de volums, n'hi havia de m�s mediocres, per� la veritat �s que despr�s d�aquestes lectures vaig tenir la impressi� que la poesia catalana gaudeix d�un gran moment i d�una vitalitat extraordin�ria.

Seria interessant analitzar si un nombre tan elevat i remarcable de publicacions t� el p�blic lector que es mereixeria i tamb� per qu� resulta tan complicat, fora de les llibreries especialitzades, poder arribar a trobar aquell llibre de poemes que cercam, almenys en l��mbit de les Illes que �s el que conec m�s directament. Ja se sap que la poesia no �s com els best sellers que et prenen de les mans, per� una mica m�s d�inter�s per part de llibreters i distribu�dors seria del tot desitjable. La poesia t� un p�blic que en gaudeix i en queda entusiasmat com es demostra en recitals i muntatges, tot i que desconec si entre aquest p�blic el nombre de lectors habituals de poesia �s redu�t o considerable. En qualsevol cas, una millor distribuci�, o m�s ben dit una distribuci� normal, i una publicitat adequada segurament farien que a molts lectors no els pass�s desapercebuda alguna d�aquestes obres excel�lents.

I aix�, si hi esteu interessats i no els coneix�eu, aqu� teniu una llista d�alguns dels millors t�tols publicats l�any passat, evidentment dels que jo conec i segons el meu criteri, i que aprofitant Sant Jordi val la pena de cercar:

C�lcul d�estructures. Joan Margarit. Proa. Premi de la cr�tica Serra d�Or.

Baies. Susanna Rafart. Proa. Premi Cavall Verd de poesia.

Vidre Fumat. Josep Maria Sala Valldaura. Proa

C�bales del Call. Bartomeu Fiol. Proa

Monstres. Josep Llu�s Aguil�. Moll-Proa.

Jard� amb cangurs. Melcion Mateu. Edicions 62

La nit dels peixos. Francesc Garriga. Proa.

Santuari grec. Teresa Costa-Gramunt. Editorial Moll

Cant de la devastaci�. Francesc Josep V�lez. Viena

La veritat cansa. Xulio Ricardo Trigo. Bromera

La llum primera. Ma. Rosa Font i Mas. 3i4

Ravals de l�alegria. Miquel Mart�nez. Edicions 62.

Hiverns suaus. Alexandra March (Jordi Juli�). Edicions 62

Estopa encesa. Jaume Santandreu.

Com que no conec tots els llibres que es publicaren possiblement me n�haur� deixat m�s d�un. Al cap i a la fi aquesta no �s m�s que una selecci� del que jo vaig llegir. Que gaudiu d�una bona lectura

Dia internacional de les dones

peregomila — Dim, 08 Mar 2006 20:26:38

Com una manera de commemorar tamb� des d'aquest blog el Dia Internacional de les Dones, he pensat que millor que les meves paraules seria deixar que avui us acompanyi la veu de tres de les nostres poetes.

He extret aquests poemes dels poemaris Entre dues espases de Margarita Ballester, En el saltant de l'aigua d'Aina Ferrer i La llum primera de M. Rosa Font i Massot

Acaballes del mes de mar�

Un refugi i els viatges que mai no he de fer
configuren els indrets del meu viatge,
una pedrera i un desert no fan les gl�ries d'un safari.
A taula, convidats a vi bo expliquen la seva volta al m�n.
Sempre arrosseguem la llana nostra dels pastors antics
d'ovelles ara mortes de por al precipici,
l'angoixa d'un espectre final de la nostra figura.
Malgirbada ficci� sense rondalla que justifiqui l'exist�ncia.
Ajornarem la mort com ajornem la vida,
nom�s els artificis asseguren cavar m�s enll� de les venes.
Abril, arriba un altre abril, i el temps queda apre(s)sat entre les fr�ssies.

Margarita Ballester.

Cassandra

Tens veu, Cassandra, per clamar a les pedres
que esclatin sobre el fang, per fondre el n�vols
amb el foc de la llum, per eixordar
la tempesta amb la llan�a del teu verb,
per onfosar la nit sota les aig�es
i retornar de l'Hades amb el sol.
Tu coneixes les ombres de la mort,
els temporals de mar que estellen barques,
els tambors de la guerra sobre el prats.
Com tu, Cassandra, veig la nit que salta
pels teulats, i em fa por l'onada altiva.
Perqu� nom�s s�c carn i veu ferida
i la flama dels ulls se'm va apagant.

M. Rosa Font i Massot.

Potser, pretenc, nom�s la llunyania
mira que en s� de poc i que �s de molt
l'esfor� per sobreviure, hivern enll�
quan ja abaltides s�n les veritats
i malfiades totes les certeses.
Des del rocall tombant haur� de veure
morent als bra�os, com se'n va l'ahir
cap a l'�ltim al�, desfent-se en porpra
o fuga de cristall. Un sol de corc
tamb� n�ufrag, es vessa per les ones
i en la mescla, parell de tot, l'oblit
inexorable que en els ulls s'acull
quan la mirada es perd. Blanca entre els blancs
la solitud extrema i benaurada
protegeix i �s drecera en l'encenall
cremant el que passat l'instant vivia.
Un necessari fi o la derrota
quan declinen les coses i el crepuscle
de cendra i or s'acreix, enc�s en contra
que qualsevol mesura. Jo com ell
immolar�, celeste, el que s'acaba.

Aina Ferrer.

Entre el somni i la utopia

peregomila — Dim, 28 Feb 2006 10:51:40

Us he de confessar que em resulta dif�cil creure en una diada de les Illes Balears, almenys creure-hi en aquests moments en qu� els processos d'all� que s'ha anomenat "balearitzaci�" s'estenen en diversos �mbits de la nostra societat, gr�cies a la classe pol�tica que ens governa, insensible, entre altres coses, al respecte cap el territori, fr�gil i limitat de les nostres illes, i cap a la cohesi� social que hauria de permetre, si m�s no, una certa idea de pa�s.

Em sap greu, per� no puc creure en una idea de pa�s en qu� la depredaci� territorial presideix les m�ximes aspiracions d�aquesta dreta que normalment es fa amb el poder. No puc creure tampoc en una idea de pa�s en qu� la demag�gia cap a la nostra llengua separa enlloc d�unir, crea conflictes entre els propis parlants enlloc de ser motiu de respecte i protecci�. Aix� mentre se celebra la Diada s�inicien les obres de les auopistes a Eivissa, es continua amb l�intent de perpetrar disbarats fara�nics al port de Ciutadella, s�aprofita la crisi tur�stica per tornar a plantejar actuacions contraries a les caracter�stiques espec�fiques de la nostra terra, no es fa res per posar fre a l�especulaci� i s�imposa un model audiovisual nefast per a la nostra llengua. En quin pa�s he de creure si ens estem quedant sense pa�s?

A la passada Diada del poble de Menorca pogu�rem veure la pol�tica de la divisi� amb la guerra de banderes a Ciutadella El seu alcalde va preferir fer una apologia descarada del victimisme i del localisme m�s barroer enlloc de refor�ar la idea d�una illa cohesionada que celebra la seva festa com a tal. I no parlem ja dels himnes i dels c�ntics que es van sentir en els actes institucionals. Malament anam per assolir un projecte del qual ens pugem sentir satisfets i, sanament, orgullosos com a illencs.

I en el conjunt de Balears?. Segurament encara pitjor. All� que en aquests moments faria d�aquesta Diada una celebraci� v�lida i assumible per part de molta gent seria que les entitats de la societat civil es posessin d�acord per organitzar uns actes que, al marge de l�autocomplaen�a de la classe governant, maldessin per reivindicar la cohesi� social, el respecte real cap a la llengua catalana pr�pia del pa�s, la uni� en un projecte com� de protecci� del territori i dels recursos limitats de les nostres illes, la imposici�, en fi, d�una racionalitat estricta en la despesa p�blica. Em tem que a�� que dic navegui, ara per ara, entre el m�n dels somnis i la utopia.