Veles i vents

En Xec es gegant�

peregomila — Dim, 13 Mai 2008 22:15:26

Tot coincidint amb la festa del treball es present� as Castell el nou gegant�, fet a partir de fotografies de Francesc Calvet, amb la seva cara espl�ndidament reprodu�da. Els organitzadors em feren la confian�a d'encarregar-me'n la presentaci�. Aquest n'�s un extracte.

Ben cert que hi ha moltes maneres de recordar els artistes que ens han deixat, especialment aquells que han marcat la seva empremta en la vida dels pobles, aquells que amb la seva humanitat, la seva senzillesa, el contacte diari amb la gent s�han fet dignes de l�estima i l�agra�ment dels seus vesins, com �s el cas de Francesc Calvet. Hi ha moltes formes de dir gr�cies i manifestar-les p�blicament. Hi ha el reconeixement acad�mic i saberut, que ens acosta als aspectes m�s t�cnics de l�obra d�un artista; el reconeixement oficial o institucional, m�s cerimoni�s i as�ptic; el reconeixement gremial que sorgeix, especialment dels seus amics i companys d�ofici o aventures; tamb� podr�em parlar del reconeixement multidisciplinar at�s que molt sovint l�art es lliga amb altres formes de la creativitat. Per� hi ha un reconeixement que no sempre es d�na, no per manca de ganes o intencions, sin�, m�s tost, per manca de possibilitats o lideratge. Aquest �s el reconeixement popular, la manifestaci� d�un sentiment sincer que troba finalment una forma d�exterioritzar-se en actes de car�cter m�s festiu o capa�os d�aplegar un p�blic nombr�s des de tots els �mbits socials

No hi ha cap dubte que avui amb aquest acte de presentaci� del gegant�, tan ben aconseguit, d�en Xec i amb aquesta festa dels gegants, ens trobam davant d�un d�aquells reconeixements sorgits des del poble mateix i que, sortosament, ha trobat el suport indispensable de l�Ajuntament des Castell que es mostra, aix�, al costat dels seus artistes i dels ciutadans que cerquen noves formes de recordar-los. Per� permeteu-me que us digui que l�acte d�avui t� un car�cter singular que, n�estic conven�ut, hauria estat valorat molt especialment pel pintor, perqu� l�acte d�avui �s la conseq��ncia del reconeixement que, potser, m�s ha d�emocionar i m�s ha de valorar qualsevol persona que s�hagi dedicat a l�ensenyament. Es tracta de la manifestaci� del record i la gratitud dels seus alumnes, dels que en van rebre el mestratge i l�estima, dels que van aprendre i ho feren amb gust perqu� es trobaven, ni m�s ni menys, amb qui, per entendre�s, anomenam un bon mestre.

Perqu� tot el proc�s que avui culmina ha estat a partir de la iniciativa d�un dels seus alumnes, d�un d�aquells fiets, en Lluc, que anaven a l�Ateneu des Castell i omplien algunes hores del seu oci amb l�educaci� de la seva creativitat, amb l�aprenentatge de les arts pl�stiques, amb el despertar dels sentits a les sensacions dels colors i de les formes, a l�harmonia dels elements, amb l�est�mul vigor�s de la imaginaci�. En Quico, com anomen�vem els seus amics en Francesc Calvet, era aquell mestre capa� d�ensenyar i, a la vegada, despertar l�admiraci�, per� sobretot l�estima dels seus alumnes. Era, en definitiva, un bon mestre. I a��, especialment, �s el que avui es posa de manifest en aquest acte que m�ha tocat l�honor de presentar.

...............................

Avui �s una festa i les meves paraules han de servir tamb� per posar de relleu aquest car�cter festiu. Remarcar l�actitud de dignitat insubornable de Francesc Calvet respecte a la nostra llengua catalana, a la nostra cultura i, en definitiva, el seu comprom�s amb el nostre pa�s, i la defensa dels valors de la pau, la just�cia i la dignitat humanes �s tamb� un goig. El seu exemple de segur que fruitar� en llavors futures entre els fiets i els joves que el conegueren i que aprengueren l�art del mestre, per� que ben segur reberen tamb� la influ�ncia del seu testimoniatge i la seva bonhomia. Francesc Calvet representaria a la perfecci� all� que Josep Pla anomen� un homenot en la seva brillant literatura.

Ara �s l'hora de la festa, de la m�sica i els balls dels gegants. Al so dels tambors i de les gralles desfilar� per primera vegada pels carrers des Castell, entre l�alegria dels m�s joves, en Xec, el gegant�, portat per alguns dels que foren els alumnes de Calvet. Entre el record i l�emoci�, ser� el somriure i l�alegria una bona manera de fer present la mem�ria de l�amic i de l�artista. O, per qui no el coneixia prou, d�aquell pintor alt i barbut, de fina, intel�ligent i jo diria que bonhomiosa ironia, de front ample i mirada lluminosa, que un bon dia va triar es Castell, balconada oberta i clara cap a la Mediterr�nia, com el poble ideal per a viure-hi.

�s possible, tanmateix, que qualc� trobi estranya la confecci� d�aquest gegant� que passejar� el rostre de Calvet pels carrers i les festes des Castell. A Menorca no tenim encara aquest costum que, en canvi, podem trobar en els pobles de m�s tradici� gegantera de Catalunya on es representen personatges actuals al costat dels gegants de caire m�s tradicional. Una forma de fer present el record de determinades persones en els �mbits m�s festius i populars, en l��mbit en qu� les tradicions dels pobles es fan m�s v�vides, m�s intenses, en qu� les arrels m�s fondes conviuen amb els canvis del temps i de les societats. Calvet estimava aquestes festes i de segur que avui estaria encantat de veure el gegant� portat pels seus alumnes, per aquells fiets que un dia van traspassar la porta del seu taller de pintura i, avui, ja adolescents, el recorden amb l�estima que nom�s els bons mestres i els artistes de veritat s�n capa�os de mer�ixer

8� Encontre de poesia Francesc Calvet

peregomila — Dil, 05 Mai 2008 23:42:41

No fou possible l'any passat. Diverses causes ho impediren a darrera hora, per� enguany ha s'ha anunciat el VIII Encontre de poetes dels Pa�sos Catalans Francesc Calvet as Castell. Una bona not�cia per als amants de la poesia i la literatura. Aquell projecte que havia concebut l'amic Calvet, consolidat i amb el prestigi que es mereix, continua el seu cam� estimulant i enriquidor.

Francesc Calvet va saber encomanar tot el seu entusiasme i fou capa� de despertar les complicitats precises per dur endavant una idea feli�. La complicatat de Miquel Vanrell, que sempre l'ajud� activament en aquella aventura de la paraula dita, de la paraula compartida, de la paraula m�s aut�ntica i profunda. La complicitat d'Irene Coll que, des de l'Ajuntament, ja fos com a regidora o com a batllessa, ha posat en cada ocasi� els mitjans imprescindibles perqu� l'Encontre fos possible i arrib�s a ser un referent en l'�mbit dels Pa�sos Catalans. La complicitat de totes les persones que, d'una manera o altra, s'hi han sentit implicades.

En els set encontres anteriors hem pogut escoltar la lectura que ens han ofert 40 poetes de totes les terres de parla catalana. El Pa�s Valenci�, la Catalunya Nord, l'Alguer, el Principat i les Illes, tots els nostres accents es pogueren sentir en aquella acollidora sala de Sa Ind�stria que avui, lamentablement, ja no existeix. Una sala que sempre s'ompl� de p�blic amb ganes de gaudir de la festa de la paraula, de l'emoci� de la poesia dita pels seus propis autors, del vers o�t amb atenci� en el silenci d'un capvespre exuberant de primavera. Per� l'encontre ha servit tamb� per establir amistats entre els poetes participants, per crear vincles i complicitats.

Ara que Sa Ind�stria ha desaperagut, l'Encontre ha de canviar de lloc i s'ha triat com a marc la Pla�a des Mercat, tamb� des Castell. Ser� el proper dissabte dia 10 de maig a les 19h i intervendran els poetes seg�ents: Vinyet Panyella de Principat, Gaspar Ja�n i Urban del Pa�s Valenci�, Sebasti� Alzamora de Mallorca i dos representants de la poesia menorquina m�s jove, Blanca Ripoll i Edgar Alemany. En far� la presentaci� l'autor d'aquest bloc que agraeix sincerament la invitaci� rebuda.

Sempre ha estat un goig assistir a l'Encontre i em va saber greu de no poder-hi ser present en alguna ocasi�. M'hi sentia implicat d'una manera especial per mor de l'amistat amb Francesc Calvet, per� tamb� era el plaer de viure un recital on s'han escoltat algunes de les veus m�s importants de la nostra poesia. Un encontre que m'ha enriquit tant en l'aspecte personal com en l'aspecte de la poesia i que m'ha brindat l'oportunitat de con�ixer poetes que havia llegit, de retrobar amics a qui feia molts anys que no veia o de fer noves amistats. Per� sobretot ha estat un encontre on sempre he trobat el plaer de la festa de la paraula, de la calidesa d'un ambient on es viu la percepci� de la m�gia que nom�s la comunicaci� m�s intensa entre els �ssers humans �s capa� d'establir.

Avui se'm fa estrany

peregomila — Div, 21 Mar 2008 23:01:34

Avui se m'ha fet estrany no tenir Es Carrer de Menorca entre les mans. Despr�s de dos anys de rebre'l puntualment a casa, sent l'amargor de les desaparicions, de les veus que ens deixen, dels silencis immerescuts. Ja s'hi ha referit a Illencs l�amic Francesc Sintes, per�, m�s des de la meva condici� de lector que de col�laborador, sent tamb� la necessitat de parlar-ne, tot i que ara ja nom�s podem entonar el cant de les lamentacions.

�Es Carrer� representava una oportunitat de disposar d�un setmanari insular elaborat sota un punt de vista d�esquerres, menorquinista i en catal�. Un element que enriquia la premsa de l�illa, la feia m�s plural i oferia un espai important per a la reflexi� des de les seves p�gines d�opini�. Duia l�empremta, �s cert, de les aventures dif�cils, de les apostes arriscades, per� creia fermament en el seu projecte i esperava que una part prou significativa del lector d�idees progressistes don�s suport a l��nic mitj� insular capa� de mantenir, sempre des de la independ�ncia i la llibertat d�expressi�, una visi� diferent de la realitat i la informaci� de l�illa. La seva concepci� com a mitj� professional n�assegurava la qualitat i evitava les servituds del voluntarisme. Per qu�, id�, un projecte d�aquestes caracter�stiques no ha trobat prou lectors, prou suport, per mantenir-se?Si us he de ser sincer no ho puc entendre. Les dificultats econ�miques impediren comptar amb tots els redactors que calien per aconseguir el producte que es volia, per� les persones que, malgrat totes les dificultats, es van esfor�ar per treure �Es Carrer� cada setmana, feren una molt bona feina. Els seus directors, Lloren� All�s, primer i Maria Llompart, despr�s, es lliuraren a l�empresa amb tota la il�lusi� i hi esmer�aren moltes hores i esfor�os per aconseguir el producte m�s digne i professional possible i d�indubtable qualitat. Es trobaren amb unes limitacions imposades per la situaci� econ�mica, per� a�� no imped� per res que realitzessin amb entusiasme i rigor la seva feina. Per la meva part no puc m�s que manifestar-los el meu agra�ment com a lector i com a col�laborador.

Miquel �ngel Maria reflexionava ahir sobre el tancament d �Es Carrer� al diari de Balears. A mi tamb� em dol que Es Carrer s�hagi deixat morir, per� em dol especialment que no hagi tingut el suport social necessari per sobreviure i per cr�ixer. Ja sabem que avui la premsa escrita passa per una crisi de lectors, per� s�n especialment els grans mitjans els que la pateixen. La premsa local t� uns altres components, �s m�s propera, m�s acostada a la realitat que la gent respira cada dia. Hi pot intervenir mitjan�ant cartes o altres tipus d�escrits, hi sent el batec del que passa al seu voltant i hi pot trobar, en fi, tot all� que els grans mitjans no poden oferir. El lector no trobar� aquesta informaci� a Internet o a la premsa gratu�ta de baixa qualitat informativa. Per tant, un mitj� professional com �Es Carrer� que aportava pluralisme i permetia contrastar informacions i opinions era necessari i saludable.

Abans de n�ixer el setmanari, ja se li va posar una etiqueta, possiblement per part d�aquells a qui no interessava que es consolid�s aquest nou mitj�, i al llarg de la seva curta vida ha patit una campanya de desprestigi. Els grans mitjans d�avui estan lligats a poders econ�mics o pol�tics (els lectors de S�Ull de Sol poden llegir l�acurada an�lisi de que en f�u Joan F. L�pez Casasnovas en el seu parlament a les darreres jornades de premsa local a Fornells, el passat mes de novembre) i, en major o menor grau, en s�n transmissors de la seva ideologia. La pressi� que poden arribar a fer �s tan considerable que en alguns casos fins i tot arriben a tenir la capacitat per marcar l�agenda d�alguns pol�tics. La premsa local per�, com d�iem abans, se sol caracteritzar per la seva independ�ncia i el seu car�cter plural. Tanmateix, �s a�� encara realment possible?

No rectifiquen

peregomila — Diu, 10 Feb 2008 10:08:46

Ni que la just�cia proclami clarament la seva innoc�ncia, ni que no hi hagi cap fet que pugui enterbolir la seva traject�ria professional, ni que s'hagi demostrat que va actuar d'acord amb la missi� i les obligacions que t� com a metge, no hauran servit perqu� se li restitu�s all� que, per dret, li correspon, ni haur� cessat una esfere�dora ca�a de bruixes.

Em referecs, evidentment, al cas del metge Luis Montes, perseguit pel govern de l�ultradretana d�Esperanza Aguirre, i els seus lamentables consellers de sanitat, pel simple fet d�actuar d�acord amb la responsabilitat inherent al c�rrec que ostentava en subministrar medicaments amb la finalitat d�alleugerir el patiment de malalts terminals.

La hist�ria de la medicina ha estat un llarg i dif�cil cam� a la recerca de solucions que permetessin curar malalties, restituir la salut i prevenir infeccions i altres malures, per� tamb� una lluita constant per aconseguir la reducci� del dolor innecessari, del flagell del sofriment. La descoberta de l�anest�sia represent� una revoluci� en qualsevol tipus d�intervenci� quir�rgica i fins i tot en coses tan simples com l�obturaci� d�un queixal. En aquesta l�nia podr�em tamb� incloure la disponibilitat de f�rmacs que, en el moment d�administrar cures pal�liatives, poden alleugerir els moments finals de malalts condemnats nom�s a un patiment sense esperan�a.

Per� la ci�ncia, com sempre, ha de topar amb prejudicis morals o religiosos que provenen no de la persona que pateix, sin� de qui t� la potestat d�estalviar-li el dolor. En nom de quina moral es pot negar la possibilitat d�alleugerir el sofriment dels darrers dies d�un �sser hum� quan se�n tenen els mitjans?. Qu� farien, si ho patissin en carn pr�pia, aquells que volen impedir als altres de tenir una mort m�s humana?

El cas de l�hospital Severo Ochoa t� un altre efecte pervers, com sempre passa amb aquestes q�estions. Davant la possibilitat de ser expedientat, no hi haur� m�s d�un metge que evitar� l��s de f�rmacs pal�liatius per aturar el dolor de malalts terminals? Quantes persones no es veuran obligades a patir innecess�riament per aquesta causa? Sempre hi haur� metges, �s clar, que posaran el seu codi deontol�gic per sobre de qualsevol altra consideraci�, per� la q�esti� no �s aquesta. Tenir dret a una vida digna, ha de voler dir tamb� tenir dret a una mort digna. Allargar la vida artificialment en contra de la voluntat pr�pia o obligar alg� a patir una mort enmig de dolors insuportables em sembla, simplement, inhum�.

La proposta del Ministeri de Medi Ambient

peregomila — Dis, 17 Nov 2007 23:36:27

La gent de la meva generaci� fou la darrera que conegu� aquella Menorca de platges intocades i de bellesa salvatge. Tamb�, per�, hagu� de veure com les primeres construccions de gran impacte malmetien llocs emblem�tics de l'illa i s'hagu� d'organtizar en el comprom�s en la defensa del territori.

La Menorca rural i de petites ind�stries que sostenia l�economia de l��poca, es despertava de sobte cap a una nova font de riquesa i, en el seu nom, es permeteren aberracions urban�stiques com la destrossa intolerable del ric pinar de Cala Galdana, ocupat per un monstre de ciment, o els hotels bessons de Son Bou, just a tocar de la platja, o la destrucci� d�impressionants sistemes dunars com a s�Arenal d�en Castell, abdu�ts irremeiablement per aquella invasi� de nou encuny.

Fou gr�cies a la mobilitzaci� d�una part important de la poblaci� menorquina, conscient de tot all� que ens hi jug�vem, que se salvaren altres indrets de la irracionalitat o la predaci� constructora com S�Albufera des Grau, la important riquesa de la qual avui hauria estat tan sols un record presidit pel dolor i la nost�lgia. Tamb� hi hagu� ocasions en qu� ens hi ajudaren les caracter�stiques del terreny com a Son Bou, on hi havia el projecte de transformar-lo en una esp�cie de Benidorm a la balear, que els nostres ulls, en veure�l exposat al p�blic, contemplaven incr�duls i esglaiats davant de tant desprop�sit.

Aquests darrers dies s�ha parlat molt sobre el pla estatal per enderrocar immobles situats a primera l�nia de la costa mediterr�nia. A Menorca n�estarien afectades algunes construccions a diversos punts del litoral, entre les quals els hotels esmentats m�s amunt. Recuperar el magn�fic pinar de Cala Galdana o retrobar-nos amb el paisatge de Son Bou sense els dos enormes mon�lits que s�aixequen arran de mar, entre d�altres, seria una restituci� contra la irracionalitat o l�avidesa de temps enrere. Tanmateix, he de confessar que s�c bastant esc�ptic sobre la viabilitat d�aquest pla. Entre altres coses perqu� hi ha una s�rie d�interrogants per als quals, ara com ara, no conec les respostes.

Del Parlament a la taverna

peregomila — Dij, 01 Nov 2007 13:47:09

Arran de la darrera sessi� del Parlmanet de les Illes Balears i de la capciosa i delirant pregunta que sobre l'OCB f�u l'exconseller Fiol -aquell que no tenia ni idea de per qu� ocupava el lloc que ocupava-, podria parlar de l'exaltaci� del prejudici i d'odis-autoodis inveterats. Per� no ho far�.

Em limitar� a comentar el trist espectacle que representa veure l�actuaci� impresentable d�aquells que confonen un debat parlamentari amb una discussi� tavern�ria. No �s la primera vegada que m�indigna contemplar com senyors que representen uns ciutadans i cobren dels doblers dels contribuents perden els papers d�aquesta manera. El Parlament hauria de ser el lloc del di�leg intel�ligent, de la r�plica enginyosa, de l�orat�ria il�lustrada, del debat argumentat i ser�, del respecte per l�adversari. Per� quan no se sap contestar amb enginy i davant la manca d�arguments s�arriba al crit, a l�insult, a la desqualificaci�, la paraula gruixuda, la crispaci� i l�esvalot ens trobam amb un espectacle deplorable. Veure un grup de diputats que crida, que gesticula, que impedeix que s�escolti l�orador, que pica de peus i s�esbrava, no fa m�s que contribuir a desprestigiar encara m�s la pol�tica i els pol�tics. Una vergonya.

Sarkozy, Rajoy, el canvi clim�tic

peregomila — Diu, 28 Oct 2007 00:13:10

Aquesta setmana s'ha parlat molt sobre el canvi clim�tic. Aix�, mentre a la sortida de la cimera sobre medi ambient celebrada a Fran�a, Sarkozy apel�lava a "una revoluci� en les nostres maneres de pensar, en les nostres pol�tiques, en els nostres objectius", Mariano Rajoy parlava del seu cos� i q�estionava la gravetat del canvi clim�tic tot dient que no se n'havia de fer "un gran problema mundial".

Unes declaracions tan poc responsables com aquestes no semblen pr�pies d�una persona que aspira a ser president de Govern. Quan veiem els s�mptomes de la malaltia que comen�a a patir el planeta, sabem del cert que no es tracta de cap broma i que ens trobam precisament davant una q�esti� que ens afecta a tots, davant un greu problema mundial. I no podem relativitzar sobre si hi manquen 100 o 300 anys perqu� es comencin a patir les conseq��ncies. �s ara que encara hi som a temps que hem d�actuar i tenir prou al�ada moral per no deixar als nostres descendents un m�n inhabitable.

Sarkozy, un pol�tic amb qui no compartesc ideologia ni m�enlluerna, ha demostrat tota una altra sensibilitat davant el canvi clim�tic i ha realitzat tota una declaraci� de principis de la qual haurien de prendre bona nota molts governs. A l�editorial que li dedica Le Monde es diu que el president franc�s ha deixat satisfetes la major part de les associacions i organitzacions no governamentals (ONGs.), cosa que no �s poc �xit.

I �s que Zarkozy diu coses com les seg�ents: �Jo vull que la cimera sigui l�acte fundador d�un new deal ecol�gic a Fran�a, a Europa i al m�n�. O b� �El nostre model de creixement est� condemnat. L�envit �s invertir massivament per crear les condicions del creixement de dem�.� I ha fixat un principi que em sembla molt important: �capgirar la c�rrega de la prova.�. �Ja no seran m�s les solucions ecol�giques que hauran de provar el seu inter�s. Seran els projectes no ecol�gics que hauran de provar que no �s possible fer-ho d�una altra manera.� Q�esti� aquesta fonamental per crear un canvi d�actituds a l�hora de promoure iniciatives per reduir l�escalfament del planeta, la contaminaci� i el canvi clim�tic.

El comentari que l�editorial de Le Monde fa sobre aquest darrer principi �s el seg�ent: �fa falta tenir un verdader coratge pol�tic per plantejar la inversi� de la c�rrega de la prova preconitzada per Nicolas Sarkozy� i acaba dient �En el moment que l�ONU estima que la superviv�ncia de la humanitat est� en joc, hom no pot fer m�s que saludar la iniciativa francesa. I felicitar-se que s�inscrigui dins un quadre europeu, simbolitzat per la pres�ncia de Jos� Manuel Barroso al costat del President de la Rep�blica. Per� si aquest acte fundador no arriba a tenir un dem� convincent, ser� Nicolas Zarkozy qui en ser� el m�xim responsable.�

Les difer�ncies amb l�actitud de Mariano Rajoy, per molt que despr�s, davant l�allau de cr�tiques es pos�s a donar explicacions, son �bvies. �s cert que Sarkozy haur� de complir el comprom�s que ha contret, per� de moment -i no �s poc- ha duit a terme all� que havia prom�s. I �s que no ens trobam davant un pol�tic mediocre i obsessionat, sin� davant un estadista que en aquest tema sap tenir una visi� de futur.

Frankfurt. Una feina ben feta

peregomila — Diu, 14 Oct 2007 02:22:36

La lectura del fresc i intel�ligent discurs inaugural de Quim Monz�, les not�cies que ens arriben a trav�s dels mitjans no hostils, el reportatge de "L'hora del lector" de dijous passat i els testimonis personals d'alguns assistents, ens demostren que a Frankfurt la feina s'ha fet b�, que s'ha sabut estar a l'al�ada de les circumst�ncies.

Alguns podran pensar que a la llista d'autors convidats n�hi han mancat alguns que consideram imprescindibles, creure que el tema de les quotes ens ha llastrat una mica, per� sigui com sigui el fet �s que, per una vegada en la hist�ria, la literatura catalana s�ha pogut presentar al m�n amb la seva potent creativitat, en el seu conjunt, amb tots els seus �accents� com deia Josep Bargall�, a qui hem d�agrair que tot el territori catalanoparlant hagi estat efectivament a la Fira. Un equilibri dif�cil per la separaci� de comunitats aut�nomes, d�estats i d�impediments diversos.

Fins i tot els escriptors dels Pa�s Valenci� han tingut una pres�ncia m�s que testimonial gr�cies a la voluntat d�alguns ajuntaments que han volgut donar suport, aquests s�, als autors de la seva terra. Un personatge com Camps, no. Mentre que construeix edificis fara�nics i populistes deixa en l�ostracisme els autors que s�expressen en la llengua pr�pia del pa�s i es desent�n de donar suport a la creaci� liter�ria valenciana. D�una qualitat que qualsevol president se�n sentiria sanament orgull�s.

El cas �s que, al marge d�atacs i de pol�miques est�rils i cansades, la Fira ha estat una oportunitat �nica que s�ha sabut aprofitar, un �xit dels seus organitzadors. Dif�cilment tindrem en molts anys una altra oportunitat com aquesta. La qualitat i la pot�ncia de la literatura catalana s�n comparables a la de qualsevol altra literatura i gaudeix d�una excel�lent vitalitat, a difer�ncia de l`�s social de la llengua avui en un preocupant proc�s de regressi� davant la pressi� de l�espanyol.

Per� si parlava de deixar de banda les pol�miques, les d�abans, les d�ara, les de despr�s, s� que he de dir que no s�ent�n el cop baix que representen els atacs d�El Pa�s (ed. Catalunya) i El Peri�dico, si no �s a causa del ressentiment o la mala bava. Ja sabem com respondran determinats mitjans de Madrid, per� quan els atacs frontals es produeixen des del nostre propi �mbit la sensaci� �s especialment dolorosa. Sempre ho hem tingut cru i ho sabem. Per� a qu� treu cap aquesta din�mica d�enfrontament? Com deia Emili Pons i Carreras en la seva columna a la revista �Es Carrer�: �Tot Espanya hauria de celebrar una hero�citat com aquesta, la superviv�ncia de la seva diversitat cultural per sobre la incultura, el menyspreu i l�agressi� de tantes generacions de mandataris. No �s aquella una vict�ria del poble d�aquelles que se celebren?. Per� no. Sembla que no hi ha tanta alegria pels carrers. El que hi ha �s un menyspreu absolut davant aquest esdeveniment...�

Deixem-los de banda. El que ens toca ara a nosaltres �s continuar treballant, com hem fet sempre, i escriure les millors obres possibles amb el m�xim de rigor i qualitat. Pel que fa a la fira, les impressions de moment s�n molt bones tot i que el balan� final no es podr� saber fins que no s�hagi acabat. En aquesta informaci� de Vilaweb podreu trobar algunes declaracions dels editors que demostren el seu optimisme.

Hem sabut mostrar la nostra literatura d�una forma normal i desacomplexada i l�hem donada a con�ixer en el seu conjunt i amb tota la seva vitalitat. De passada, segurament tamb� molts hauran descobert el mapa real de la llengua catalana. S�ha fet una bona feina.

L'hora del lector

peregomila — Diu, 23 Set 2007 00:16:48

He de confessar que no havia vist mai el programa L'hora del lector del Canal 33. Va ser una sorpresa ben agradable descobrir-lo dijous passat, mentre feia zapping, en una de les poques estones en qu� m'assec davant el televisor.

La veritat �s que un programa sobre llibres, i m�s en horari de prime time, �s, per desgr�cia, una gran not�cia. Davant la vacu�tat general que es respira a la televisi�, plena de programes insuportables i de baix�ssima qualitat, quan es trobam amb espais dedicats a la lectura com ara aquest, o a la cultura en general, o al debat rigor�s com en el cas d��gora, ens sentim reconciliats amb un mitj� que podria aportar molt, per� que la majoria de vegades no fa m�s que avorrir-nos o deprimir-nos. L�hora del lector, com passar sovint amb el 33, �s una aposta per la qualitat que pot fer-se tamb� d�una manera amena i amb un llenguatge televisiu, sense perdre gens del seu inter�s.

Ara b�, em va sorprendre desagradablement que els comentaristes de llibres, catalanoparlants ells, caiguessin en un vici que em va semblar incomprensible en aquest espai i en aquesta televisi�. Entre les recomanacions que feren hi havia diversos autors estrangers amb obres tradu�des al catal� i al castell�. Doncs b�, les cites i els llibres que es presentaren van ser tots en la versi� castellana. I encara sort del presentador que de forma immediata deia del t�tol en catal�. Evidentment, res a dir que es recomanin llibres originals en espanyol o b� traduccions en aquesta llengua quan no hi ha la corresponent versi� catalana, com �s el cas, en el programa de dijous passat, de �La biblioteca de noche� d�Alberto Manguel, o la recopilaci� de les magn�fiques entrevistes de �The Paris review�. Ara b�, quan d�una obra existeix la traducci� en catal� �s aquesta que s�ha de citar i que s�ha de recomanar.

No �s possible que des de la televisi� en catal� de refer�ncia, la televisi� que es diu nacional, no es doni tot el suport a l�esfor� dels nostres traductors i editors i no es fomenti la lectura en catal� d�aquells llibres estrangers que hi han estat tradu�ts. �s una manca de sensibilitat i d�autoestima. Recomanar o llegir fragments de �Carta de una desconocida�, �El ni�o del pijama de rayas� o �El ladr�n de libros� quan existeixen �Carta d�una desconeguda�, �El noi del pijama de ratlles� o �El lladre de llibres� �s la constataci� d�una situaci� que entristeix i causa des�nim. Si nosaltres mateixos no donam suport a la nostra literatura, als nostres autors, als nostres traductors, no ho far� ning�. Una relliscada lamentable dins un programa estimulant i que em va interessar.

Sa�da Saddouki

peregomila — Div, 31 Ago 2007 01:37:09

A partir de la not�cia que publicava el Diari de Balears he seguit aquests dies amb indignaci� i amb tristesa el cas de la int�rpret marroquina Sa�da Saddouki que va denunciar un tracte vexatori per part de dos agents de la Gu�rdia Civil pel fet d'haver-los parlat en catal�. En aquests moments se'n pot trobar m�s informaci� al diari Avui.

�s trist veure com despr�s de les prohibicions de la dictadura, i de les enormes dificultats que ha patit la llengua catalana en el seu redre�ament, encara perdurin actituds com les denunciades per Sa�da. Actituds de menyspreu que es pateixen en diferents �mbits de la nostra societat, des de la premsa escrita a persones que no volen fer el m�s m�nim esfor� no ja per parlar, sin� per entendre la llengua del pa�s i que et solen amollar alguna d�aquelles famoses frases de rebuig quan t�hi dirigeixes en catal�. Per mi no hi ha cap dubte que, a les Illes, aquesta situaci� s�ha vist afavorida o alimentada per la nefasta pol�tica ling��stica que dugu� a terme Jaume Matas en els seus quatre anys de govern que, entre altres coses, provoc� una important p�rdua de prestigi per a la llengua catalana.

El cas d�aquesta jove traductora, que reflecteix quina �s la situaci� real del pa�s, em du a fer dues consideracions que em sembla important de posar de manifest:

Quan parlam d�integraci� dels immigrants solem referir-nos a la import�ncia fonamental que t� l�adopci� de la llengua pr�pia de la terra d�acollida. Per� �s que aqu� els ho posam realment dif�cil. Pensau, sin�, en com ens adre�am la majoria de vegades a una persona que no coneixem i que suposam que no ha nascut aqu�, com ens costa, en aquests casos, de fer de la nostra pr�pia llengua el vehicle normal de comunicaci�. Per� el que resulta molt greu �s que una persona immigrant que vol viure en la llengua del pa�s hagi de patir tractes de menyspreu o vexacions per aquest motiu. Unes actituds que no faran m�s que posar barreres perqu� els nouvinguts se sentin animats a aprendre i a emprar amb normalitat la nostra llengua. En aquest sentit afronta, per exemple, contemplar el circ medi�tic muntat arran de l�actitud d�un president d�una patronal de comerciants en contra de la retolaci� en la llengua pr�pia del pa�s. Recuperar el prestigi del catal� a les nostres illes �s una feina urgent i complicada, per� que s�ha de resoldre amb decisi� i intel�lig�ncia.

Sa�da amb la seva actitud decidida i de fermesa, i amb el coratge afegit de ser una immigrant, ha demostrat un respecte cap a la llengua del pa�s que no sempre trobam entre els catalanoparlants d�origen i ens ha donat una lli�� de dignitat ling��stica. �s possible que la incorporaci� de la llengua catalana al bagatge cultural i ling��stic de qui ve de fora es pugui concebre amb una naturalitat que aqu� encara desconeixem i que, en fer-se sense els prejudicis i condicionants que hem patit en tot el nostre territori, es pugui assumir amb una total normalitat. I, potser tamb�, amb una estimaci� especial.