No fou possible l'any passat. Diverses causes ho impediren a darrera hora, però enguany ha s'ha anunciat el VIII Encontre de poetes dels Països Catalans Francesc Calvet as Castell. Una bona notícia per als amants de la poesia i la literatura. Aquell projecte que havia concebut l'amic Calvet, consolidat i amb el prestigi que es mereix, continua el seu camí estimulant i enriquidor.
(Segueix)Avui se m'ha fet estrany no tenir Es Carrer de Menorca entre les mans. Després de dos anys de rebre'l puntualment a casa, sent l'amargor de les desaparicions, de les veus que ens deixen, dels silencis immerescuts. Ja s'hi ha referit a Illencs l’amic Francesc Sintes, però, més des de la meva condició de lector que de col·laborador, sent també la necessitat de parlar-ne, tot i que ara ja només podem entonar el cant de les lamentacions.
(Segueix)Ni que la justícia proclami clarament la seva innocència, ni que no hi hagi cap fet que pugui enterbolir la seva trajectòria professional, ni que s'hagi demostrat que va actuar d'acord amb la missió i les obligacions que té com a metge, no hauran servit perquè se li restituís allò que, per dret, li correspon, ni haurà cessat una esfereïdora caça de bruixes.
(Segueix)La gent de la meva generació fou la darrera que conegué aquella Menorca de platges intocades i de bellesa salvatge. També, però, hagué de veure com les primeres construccions de gran impacte malmetien llocs emblemàtics de l'illa i s'hagué d'organtizar en el compromís en la defensa del territori.
(Segueix)Arran de la darrera sessió del Parlmanet de les Illes Balears i de la capciosa i delirant pregunta que sobre l'OCB féu l'exconseller Fiol -aquell que no tenia ni idea de per què ocupava el lloc que ocupava-, podria parlar de l'exaltació del prejudici i d'odis-autoodis inveterats. Però no ho faré.
(Segueix)Aquesta setmana s'ha parlat molt sobre el canvi climàtic. Així, mentre a la sortida de la cimera sobre medi ambient celebrada a França, Sarkozy apel·lava a "una revolució en les nostres maneres de pensar, en les nostres polítiques, en els nostres objectius", Mariano Rajoy parlava del seu cosí i qüestionava la gravetat del canvi climàtic tot dient que no se n'havia de fer "un gran problema mundial".
(Segueix)La lectura del fresc i intel·ligent discurs inaugural de Quim Monzó, les notícies que ens arriben a través dels mitjans no hostils, el reportatge de "L'hora del lector" de dijous passat i els testimonis personals d'alguns assistents, ens demostren que a Frankfurt la feina s'ha fet bé, que s'ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies.
(Segueix)He de confessar que no havia vist mai el programa L'hora del lector del Canal 33. Va ser una sorpresa ben agradable descobrir-lo dijous passat, mentre feia zapping, en una de les poques estones en què m'assec davant el televisor.
(Segueix)A partir de la notícia que publicava el Diari de Balears he seguit aquests dies amb indignació i amb tristesa el cas de la intèrpret marroquina Saïda Saddouki que va denunciar un tracte vexatori per part de dos agents de la Guàrdia Civil pel fet d'haver-los parlat en català. En aquests moments se'n pot trobar més informació al diari Avui.
(Segueix)No ho vaig saber fins ahir, però succeí la setmana passada. Els escriptors Esperança Camps i Francesc Bayarri, van ser vetats al programa de Punt 2 Encontres, en un episodi que demostra, una vegada més, la pràctica de la censura per part dels organismes que depenen del govern de Francisco Camps.
(Segueix)Ara resulta que la darrera pensada dels dirigents populars de Maó ha estat la de fer plantada de pissarres als carrers de la ciutat perquè la gent hi apunti, sota la seva tutela, paraules "pròpies de Menorca" perquè, segons ells, no "caiguin en desús". Una més de les iniciatives localistes i carrinclones d'aquells que mostren, des de la demagògia, la seva visió fragmentària, sotmesa, de bata i sabatilla, de la llengua catalana.
(Segueix)La represàlia de Kelme en retirar al patrocini a Oleguer per l'article La bona fe publicat al setmanari Directa i al diari Berria, i reproduït després per Vilaweb, no deixa de ser una forma de censura i una manera, per desgràcia no poc habitual, de coartar la llibertat d'expressió quan es manifesten determinades opinions.
(Segueix)El cas del pacient italià que ha estat desconnectat de la màquina que el mantenia en vida de forma artificial ha tornat a obrir aquests dies l'etern debat sobre l'eutanàsia. Un debat molt sovint carregat d'hipocresies i dogmatismes per part d'aquells que possiblement no s'han trobat mai en un cas semblant.
(Segueix)Pocs dies li han bastat al relator especial de l'ONU per adonar-se de la magnitud que ha adquirit en aquest país el descontrol en matèria d'urbanisme i la gravetat dels casos de corrupció que s'han generat entorn d'aquest sector. A més d'advertir sobre "l'especulació urbanística desenfrenada" del mercat de l'habitatge a l'estat espanyol, n'ha destacat amb rotunditat la situació insostenible a què s'ha arribat.
(Segueix)M'han arribat a les mans tres cartells editats per la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears amb els següents eslògans: "Llegeix! llibres en català", "Escolta! música en català!", "Mira! cinema en català". Perfecte i del tot necessari que es promogui la cultura en la nostra llengua, però a l'hora de la veritat tots sabem que la política del PP i d'aquest govern que ens ha tocat de patir han fet tot el contrari. Ara bé, m'ha fet gràcia el cartell del cinema.
(Segueix)Hauria d'haver escrit aquesta entrada fa uns dies, quan es produí
Feia temps que no ho llegia. Fins i tot em pensava que era cosa de d'èpoques passades, com aquelles paraules de volada efímera que, fruit indesitjat de les circumstàncies, fan una certa fortuna com a substituts descafeïnats del terme únic i inequívoc que dóna nom a
Segons una estadística de l'organització nord-americana NITLE Blog Census, el català és la segona llengua més emprada als blocs d’internet. Mentre els blocs escrits en francès o espanyol serien uns 80.000, els escrits en llengua catalana arriben fins a 123.000. Una xifra que, si ens atenem a la proporcionalitat, podríem afirmar que és realment important. Una bona notícia dins el panorama de contrarietats que venim patint.
(Segueix)Les seves cançons m'acompanyaren i m'emocionaren durant la meva joventut. No he cantat bé mai, limitació que sempre em provoca angúnia en les reunions entre amics on es canta i se celebra la festa de la millor manera que conec, però em sabia de memòria aquell repertori que només gosava cantar en la intimitat. Uc, el grup mític d'Eivissa.
(Segueix)Després de quasi un mes i mig d'absència del bloc, setmanes durant les quals no he tingut ni temps de llegir allò que escrivien els meus companys en aquestes pàgines, us he de confessar que em costava una mica decidir-me pel to del retrobament. Finalment, tot i que els temps que corren no en són gens propicis, crec que un cert to de facècia no li vindrà malament.
(Segueix)La història es repeteix, es fa vella. Una vegada més la cessió incomprensible del PSOE en el tema de la llengua permet l'aprovació d'un text estatutari que ens converteix, als catalanoparlants, en ciutadans de segona. No hi ha reconeixement ple de l'oficialitat del català que queda, així, sotmès a un estat de diglòssia institucional.
(Segueix)La manca de temps d'aquestes darreres setmanes m'ha impedit acostar-me al meu blog com hauria desitjat. I de coses a comentar n'hi ha hagut per dar i per vendre. Des de les barbaritats en les declaracions de determinats líders populars, que semblen competir per veure qui la diu més grossa, a la lamentable política del govern balear hi ha tot un ventall per triar.
(Segueix)
Dissabte passat els carrers de València s'ompliren amb desenes de milers de persones que assistiren a la manifestació convocada, com cada any, per Acció Cultural del País Valencià en commemoració de la derrota d'Almansa, sota el lema "País Valencià, sí". Veure les imatges de la marxa feia pensar que potser alguna es comença a moure.
(Segueix)Entre l'allau de decepcions que venim patint darrerament de tant en tant s'escola una bona notícia, una informació amable que ens alegra el dia, com la de la sentència del Tribunal Suprem que proclama una vegada més, quantes en van ja?, la unitat de la llengua catalana.
(Segueix)Era un acte de justícia que Perpinyà oferís un homenatge a Gumersid Gomila en el centenari del naixement del poeta després de les jornades que se celebraren a Maó durant la tardor passada. La ciutat on Gomila havia desplegat la seva activitat artística i literària, el seu activisme cultural, no podia restar al marge d'un reconeixement del qual era absolutament mereixedor.
(Segueix)Un dia trist per la democràcia d'aquest país, però un dia especialment trist per la llengua catalana. L'aprovació de l'estatut secessionista amb els vots a favor dels diputats socialistes de les Illes, el Principat i el País Valencià és potser la culminació de tot un seguit de fets que s'han desenvolupat en els darrers temps. Però aquesta aprovació, no per esperada resulta menys decebedora.
(Segueix)Llegesc avui la notícia que "el comitè de savis advoca per no emular altres comunitats amb el nostre estatut", en una clara referència a l'Estatut de Catalunya. I és clar que no. Si ja en tenim prou amb un estatut de segona com el del cafè per a tothom. Un estatut petit, fet a la nostra mida, així sense gaire ambicions.
(Segueix)Mentre vaig a Maó escolt per la ràdio que algunes caixes d'estalvis volen apujar considerablement les comissions que cobren per mantenir els comptes més humils. Així les llibretes que no arribin a mil euros hauran de pagar una comissió molt més elevada que la resta de comptes.
(Segueix)Fa un parell de dies el diari Menorca publicava alguns extractes de les propostes de l'anomenat comitè de savis sobre la reforma de l'Estatu de les Illes Balears. Comentaré només allò que fa referència al tema de la llengua perquè les conclusions resulten especialment preocupants i crec que són un símptoma de com aniran les coses.
(Segueix)Arran del transplantament de cara a la dona francesa que acaba de ser notícia als mitjans de comunicació, ja s'han aixecat veus condemnant aquesta operació en nom de l'ètica. I és que, com sempre, resulta molt més fàcil jutjar els altres que posar-se en el seu lloc, més senzilla la condemna que l'empatia.
(Segueix)Quan sent n'Aznar amollar una defensa a ultrança de la llibertat d'expressió i assimilar la censura als temps més foscos del nazisme no puc evitar trobar-me una mica perplex. Es deu pensar que ningú no es recorda de res? Paradoxes de la història.
(Segueix)Enguany ha fet 10 anys que el càncer que li prengué la veu acabà també amb la vida del cantant, poeta i actor Ovidi Montllor. El llegat més important que ens deixà el constitueixen les seves cançons, sempre de gran intenció i amb una forta càrrega de denúncia i les interpretacions excel·lents que féu de l'obra de diferents i importants poetes, tant en les versions musicades com en els recitats que ens oferí de llurs poemes.
(Segueix)No negaré a ningú el dret a manifestar-se de forma legítima. Fins i tot els bisbes han de posseir-lo, però no s'ha d'oblidar mai que aquesta facultat és inherent a un estat democràtic i de llibertats i el dret a manifestar-se que garanteix la democràcia ha d'anar acompanyat pel respecte a les normes que aquesta estableix i consagra. Exercir de forma legítima els drets democràtics ha de comportar, com no podria ser d'altra manera, acceptar plenament les regles del joc.
(Segueix)No em sol agradar parlar de mi mateix quan escric. Però en començar aquest quadern de bitàcola he pensat que s'imposava una petita presentació, tant de qui l'escriu com del que s'hi escriurà. Per això, i sense que hagi de resultar habitual, aquesta primera anotació, just a l'inici del viatge, tindrà un cert toc personal.
(Segueix)
Llicència Creative Commons.