No rectifiquen
Escrit per Pere Gomila | 10 Feb, 2008Ni que la justícia proclami clarament la seva innocència, ni que no hi hagi cap fet que pugui enterbolir la seva trajectòria professional, ni que s'hagi demostrat que va actuar d'acord amb la missió i les obligacions que té com a metge, no hauran servit perquè se li restituís allò que, per dret, li correspon, ni haurà cessat una esfereïdora caça de bruixes.
Em referecs, evidentment, al cas del metge Luis Montes, perseguit pel govern de l’ultradretana d’Esperanza Aguirre, i els seus lamentables consellers de sanitat, pel simple fet d’actuar d’acord amb la responsabilitat inherent al càrrec que ostentava en subministrar medicaments amb la finalitat d’alleugerir el patiment de malalts terminals.
La història de la medicina ha estat un llarg i difícil camí a la recerca de solucions que permetessin curar malalties, restituir la salut i prevenir infeccions i altres malures, però també una lluita constant per aconseguir la reducció del dolor innecessari, del flagell del sofriment. La descoberta de l’anestèsia representà una revolució en qualsevol tipus d’intervenció quirúrgica i fins i tot en coses tan simples com l’obturació d’un queixal. En aquesta línia podríem també incloure la disponibilitat de fàrmacs que, en el moment d’administrar cures pal·liatives, poden alleugerir els moments finals de malalts condemnats només a un patiment sense esperança.
Però la ciència, com sempre, ha de topar amb prejudicis morals o religiosos que provenen no de la persona que pateix, sinó de qui té la potestat d’estalviar-li el dolor. En nom de quina moral es pot negar la possibilitat d’alleugerir el sofriment dels darrers dies d’un ésser humà quan se’n tenen els mitjans?. Què farien, si ho patissin en carn pròpia, aquells que volen impedir als altres de tenir una mort més humana?
El cas de l’hospital Severo Ochoa té un altre efecte pervers, com sempre passa amb aquestes qüestions. Davant la possibilitat de ser expedientat, no hi haurà més d’un metge que evitarà l’ús de fàrmacs pal·liatius per aturar el dolor de malalts terminals? Quantes persones no es veuran obligades a patir innecessàriament per aquesta causa? Sempre hi haurà metges, és clar, que posaran el seu codi deontològic per sobre de qualsevol altra consideració, però la qüestió no és aquesta. Tenir dret a una vida digna, ha de voler dir també tenir dret a una mort digna. Allargar la vida artificialment en contra de la voluntat pròpia o obligar algú a patir una mort enmig de dolors insuportables em sembla, simplement, inhumà.
Pere, em semble molt assenyada la teva reflecció.
El cas de l'hospital Severo Ochoa és una maniobre política, ni més ni manco, una manera de enmascarar la privatització d'un centre públic i, enfonsar a un col·lectiu de profesionals, però el més greu de tot açò és la mentida que han fet rodar com la pólvora. Els polítics de dretes de la Comunitat de Madrid han fet dubtar als familiars dels morts si el tracte rebut ha sigut correcte o no.
El més greu és que després d'una sentència judicial que ha deixat ben clar que els metges van actuar amb tota cautela, encara estan dient que el metge Luis Montes i el seu equip són uns suspitosos de assassinat. No se amb quí o amb que creuen aquesta gent, quant els interesa la justícia sí que funciona, però, quan els hi és desfavorable no és justa, -senyors del PP- no ens prenguin per bobos, i facin un acte de perdó als familiars dels morts, i després al metge Luis Montes i a tot l'equip.
No intentin despréstigiar a la sanitat pública, ajudin a que les persones puguin morir sense patiment. És el mínim que poden fer perquè les coses siguin més justes.
bona feina, Pere.