Veles i vents

Els intents d'implantar el llibre electrònic no han estat per ara gaire reeixits, malgrat les diferents propostes que es troben al mercat. Avui Amazon, la llibreria en línea més famosa del món, donava a conèixer a Nova York el Kindle, un aparell que es presenta com un revolucionari lector de llibres electrònics. Amb un format, açò sí, exclusiu per a Amazon.

Em sembla que no es poden negar els avantatges que posseeix el llibre electrònic, cada cop més perfeccionat. De fet, un dels pocs inconvenients que li trob és haver de llegir damunt una pantalla. Després d’unes quantes hores d’ordinador, a la feina, a casa, amb els ulls ja fatigats, no m’estira gens tornar a fixar la vista en una superfície electrònica, ni que sigui en la flonja comoditat del llit, per molt que imitin aquests estris la dolcesa òptica del paper. Mai no serà igual.

En canvi, em tempten els gens menyspreables beneficis que ens pot aportar aquest nou tipus de llibre, entre els quals no cal oblidar una evidència immediata: menys paper, més boscos. Un fet important en aquesta era d’escalfament global en què és més necessària que mai una gran massa forestal, enlloc de l’explotació que es du a terme en punts vitals del planeta. També hi ha qüestions d’ordre més pràctic i palpable, com és l’abaratiment en el preu del llibre. Amazon fixava un cost de 10$ per una obra nova i 2$ per una de clàssica. És a dir, llibres imprescindibles per menys de dos euros.

Però allò que en l’àmbit personal i domèstic veig més avantatjós en el llibre electrònic (sense tenir en compte altres aspectes com la facilitat de consulta o la hipertextualitat) és l’enorme, categòric, estalvi d’espai que representa. Vivim en pisos cada vegada més petits, ens encabim en habitacions reduïdes que ens furten espai vital, ens veiem obligats a fer verdaders equilibris si decidim canviar algun moble i sovint és la cinta mètrica la inexorable consellera en una nova compra. En aquestes condicions, com podem disposar d’una biblioteca comme il faut?

Prestatgeries plenes a vessar, llibres en doble filera, volums col·locats horitzontalment damunt la lògica verticalitat d’uns altres. Piles de llibres sobre la taula de feina, la tauleta de nit o alguna cadira. I no parlem de l’ordre anàrquic que es respira a tot arreu. Comences la biblioteca d’una manera esplèndida. Tot ben ordenat i classificat. A poc a poc, constret per la manca d’espai, l’ordenació dels llibres esdevé més arbitrària fins que, davant l’evidència dels espais buits que et queden, no hi veus altra sortida que col·locar-los segons la seva mida. Aleshores ja no ets capaç de recordar on es troba aquell títol determinat que necessites amb urgència i la recerca et fa perdre els nervis i acabes per maleir la teva manca de capacitat per mantenir la biblioteca en ordre.

Però, què voleu? Som fills de Guttemberg i el llibre, a part del seu valuós contingut, arribar a ser, per al lector apassionat, un objecte de culte. De fet, quan et trobes entre les mans un volum sàviament editat, t’envaeixen tota una sèrie de sensacions i et sedueix la seva càrrega sensual. La vista, assaborint el gust per la distribució del text, la bellesa de la tipografia, els amables espais en blanc. El tacte, passejant-se per la seva sumptuosa superfície. L’olfacte, en passar ràpidament les fulles per davant els nas, com volent apressar el perfum del paper, de la tinta, les paraules...

No sabria prescindir dels llibres tradicionals. Han estat part del meu món i constitueixen el millor plaer, una fastuosa presència que m’acompanya fidel en la quietud del meu estudi. Per molt que, en el format electrònic, el contingut sigui el mateix, mai no serà per a mi com tenir un llibre entre les mans.