La proposta del Ministeri de Medi Ambient

Escrit per Pere Gomila | 17 Nov, 2007

    La gent de la meva generació fou la darrera que conegué aquella Menorca de platges intocades i de bellesa salvatge. També, però, hagué de veure com les primeres construccions de gran impacte malmetien llocs emblemàtics de l'illa i s'hagué d'organtizar en el compromís en la defensa del territori.


    La Menorca rural i de petites indústries que sostenia l’economia de l’època, es despertava de sobte cap a una nova font de riquesa i, en el seu nom, es permeteren aberracions urbanístiques com la destrossa intolerable del ric pinar de Cala Galdana, ocupat per un monstre de ciment, o els hotels bessons de Son Bou, just a tocar de la platja, o la destrucció d’impressionants sistemes dunars com a s’Arenal d’en Castell, abduïts irremeiablement per aquella invasió de nou encuny.

    Fou gràcies a la mobilització d’una part important de la població menorquina, conscient de tot allò que ens hi jugàvem, que se salvaren altres indrets de la irracionalitat o la predació constructora com S’Albufera des Grau, la important riquesa de la qual avui hauria estat tan sols un record presidit pel dolor i la nostàlgia. També hi hagué ocasions en què ens hi ajudaren les característiques del terreny com a Son Bou, on hi havia el projecte de transformar-lo en una espècie de Benidorm a la balear, que els nostres ulls, en veure’l exposat al públic, contemplaven incrèduls i esglaiats davant de tant despropòsit.

    Aquests darrers dies s’ha parlat molt sobre el pla estatal per enderrocar immobles situats a primera línia de la costa mediterrània. A Menorca n’estarien afectades algunes construccions a diversos punts del litoral, entre les quals els hotels esmentats més amunt. Recuperar el magnífic pinar de Cala Galdana o retrobar-nos amb el paisatge de Son Bou sense els dos enormes monòlits que s’aixequen arran de mar, entre d’altres, seria una restitució contra la irracionalitat o l’avidesa de temps enrere. Tanmateix, he de confessar que sóc bastant escèptic sobre la viabilitat d’aquest pla. Entre altres coses perquè hi ha una sèrie d’interrogants per als quals, ara com ara, no conec les respostes.


4 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Mercè 18 Nov 2007, 15:23

    La vostra generació sou la més patètica dels menorquins. Els que l'heu feta malbé i ara plorau com a fillets petits però que no vau fer res per evitar-ho. La que es va omplir les butxaques, la que té dues i tres cases pròpies i xaletet a la platja però està en contra de "fer malbé Menorca". La que ha creat la zona d'hortals i ara vol legalitzar-los. La Menorca hipòcrita. La que xerra en una llengua i escriu en una altra.

    Escrit per Joan 18 Nov 2007, 16:05

    Que en Pere formi part per data de naixement de la generació "patètica" (que no és ver que ara plori, que ni tant sols s'ha penedit del que n'hi ha que han fet...), no l'inculpa. No hi ha res més injust, Mercè, que atribuir a tots per igual allò que és responsabilitat d'uns. S'ha de saber destriar gra de palla. En Pere Gomila sempre ha estat entre els que s'han manifestat, s'han compromès (no com altres que ara bufen) i han unit els seus esforços en la lluita de molts ciutadans de la seva generació per aturar els peus als poderosos. Puc imginar com seria Menorca sense aquesta lluita política i ciutadana. Que hi ha hipòcrites és evident; però, per favor, mirau d'emprar correctament els temps verbals: el "sou" del començament em resulta "patètic" .

    Escrit per Pere Gomila 18 Nov 2007, 16:27

    Gràcies Joan, per les teves paraules. En efecte, sense la lluita de molts menorquins compromesos de la meva generació, i de l'anterior i de les següents, no puc ni imaginar com seria Menorca.

    Mercè, quant a omplir-se les butxaques... Com ara i com sempre hi hagué de tot; però la lluita quan nosaltres érem joves no era tan fàcil com ara. No hi havia cap llei que protegís el sòl, vivíem en encara en plena dictadura, les reunions havien de celebrar-se en la clandestinitat i ens hi jugàvem molt més personalment que no ara. Així i tot no ho dubtàrem a l'hora de sortir al carrer. En fi, la història es pot llegir i es pot saber qui són els que s'enriquiren i qui són els que han seguit treballant i comprometent-se malgrat tot.

    Escrit per Mercè 19 Nov 2007, 23:59

    Quan dic sou, vull dir sou. Tots formau part de la mateixa generació: els que s'enriquiren, els que callaren, els que ploren i els que encara riuen. Els que destroçaren i els que s'ho miraren.
    I recórrer sempre a la dictadura ja fa colló... I ho dic per tothom, molts no es feren rics però són la generació panxacontenta amb casa i xaletet a vora mar i hortal de cap de setmana d'hivern que ara també és xaletet. Però les lleis al màxim de proteccionistes... i els joves a hipotecar-se 40 anys per un piset (xaletet, ni somiar-lo) i lloguers a 600 euros per poc. Però si sabéssiu què és passar una guerra, i una dictadura... HIPÒCRITES.

Deixa el teu comentari








 authimage