Veles i vents

Llegesc que un tribunal de París ha declarat que la Wikipedia no és culpable ni responsable d'uns articles on es posaven de manifest les tendències sexuals dels demandants, que sol·licitaven la quantitat de 68.000 euros de la Fundació Wikimedia, en el primer procés judicial contra aquesta organització. Per altra part, aquests dies s'ha posat també de relleu que alguns organismes haurien modificat interessadament determinats articles de l'enciclopèdia lliure.

Des de la seva aparició, l’any 2001, aquesta enciclopèdia en línia ha tingut un creixement impressionant. Més de 50 milions de visitants únics. Més de dos milions d’articles en la seva versió en anglès, seguida a distància de l’alemany (més de 660.000) i el francès (més de 578.000). En català les entrades superen avui les 85.000. Més de 250 idiomes compten amb la seva versió de la Wikipedia, inclòs l’esperanto, aquella invenció romàntica que encara compta amb un nombre considerable d’adeptes.

Ara bé aquesta expansió formidable té també una part important d’escèptics i detractors i genera un intens debat, centrat principalment sobre la seva credibilitat. Una enciclopèdia oberta on tothom pot escriure, on persones anònimes de les quals no es coneix la formació poden fer aportacions, tindrà la qualitat i la fiabilitat que hom exigeix a una enciclopèdia convencional?. Per a molts professors la Viquipèdia ha esdevingut una espècie d’enemic a combatre, atesa la utilització massa despreocupada que en fan els alumnes.

És evident que un projecte d’aquestes característiques ha de tenir alguns punts febles i difícilment podrà arribar a l’excel·lència de les millors enciclopèdies del món. Però es tracta d’una eina que ha arrelat fortament, gaudeix d’una presència indiscutible i en el futur seguirà creixent. Què ha de fet la comunitat educativa davant un fet com aquest? Segurament seria absurd posar-s’hi clarament en contra. Els professors es troben en el dia a dia que molts alumnes han utilitzat la Viquipèdia per realitzar els seus treballs i que algunes entrades contenen errors. Potser, aleshores, són els propis professors qui haurien de donar unes pautes d’ús d’aquesta eina. Consultar-la com a informació bàsica, tot contrastant a continuació els resultats amb altres fonts, seria un bon costum.

Altres punts febles són els esmentats a l’entrada: la possibilitat d’introduir informacions tendencioses o, volgudament, falses. De fet, la Viquipèdia només en els casos d’un contingut manifestament il·lícit (pornografia infantil, obertament racista o negacionista) té l’obligació de retirar els articles immediatament. En els altres casos, i segons es desprèn de la sentència del TGI de París, el responsable seria només l’autor que ha redactat l’article. I potser aquí entraríem en uns llimbs jurídics realment complicats.

En aquest camp dels aspectes negatius es podria donar, per exemple, qualque cas de revenja personal o d’entrades fetes d’una forma clarament interessada. Ja s’ha descobert que algunes organitzacions (la CIA, FBI, Microsoft. El Vaticà) haurien modificat la informació d’alguns articles per diversos motius, segons informacions aparegudes a la premsa aquests darrers dies. Tampoc no és negligible l’impacte que tot açò pugui tenir sobre les enciclopèdies tradicionals.

Però a la vegada Vikipèdia té avantatges indiscutibles i bones virtuts. Es tracta d’una enciclopèdia gratuïta, en línia, fàcilment accessible per a tothom. Qui treballa amb l’ordinador i disposa d’internet, la té a l’abast amb un toc de ratolí, amb la facilitat d'una recerca molt ràpida i amb la possibilitat d’emprar altres llengües quan ha de cercar determinada informació molt específica; a vegades, fins i tot, impossible de trobar en una enciclopèdia domèstica. La gran quantitat d’hiperenllaços ens remet a múltiples entrades i aquestes es poden introduir gairebé a temps real. Es tracta d’un àmbit de llibertat i de saber compartit que, a més a més, convida constantment a la generositat i a la solidaritat.

Quin resultat n’obtindríem si posàvem en una balança els defectes i les virtuts de la Viquipèdia? Al marge de quin fos el resultat, i malgrat les seves imperfeccions, crec que s’ha de reconèixer la bellesa i la magnitud del projecte: distribuir el saber de la humanitat a tothom, de forma lliure i gratuïta i en la llengua de cadascú.

Per ara caldrà fer-ne un ús prudent i no hi ha cap dubte que el gran repte serà trobar les fórmules que permetin garantir-ne la qualitat.