Veles i vents

Aquesta setmana s'ha parlat molt sobre el canvi climàtic. Així, mentre a la sortida de la cimera sobre medi ambient celebrada a França, Sarkozy apel·lava a "una revolució en les nostres maneres de pensar, en les nostres polítiques, en els nostres objectius", Mariano Rajoy parlava del seu cosí i qüestionava la gravetat del canvi climàtic tot dient que no se n'havia de fer "un gran problema mundial".

Unes declaracions tan poc responsables com aquestes no semblen pròpies d’una persona que aspira a ser president de Govern. Quan veiem els símptomes de la malaltia que comença a patir el planeta, sabem del cert que no es tracta de cap broma i que ens trobam precisament davant una qüestió que ens afecta a tots, davant un greu problema mundial. I no podem relativitzar sobre si hi manquen 100 o 300 anys perquè es comencin a patir les conseqüències. És ara que encara hi som a temps que hem d’actuar i tenir prou alçada moral per no deixar als nostres descendents un món inhabitable.

Sarkozy, un polític amb qui no compartesc ideologia ni m’enlluerna, ha demostrat tota una altra sensibilitat davant el canvi climàtic i ha realitzat tota una declaració de principis de la qual haurien de prendre bona nota molts governs. A l’editorial que li dedica Le Monde es diu que el president francès ha deixat satisfetes la major part de les associacions i organitzacions no governamentals (ONGs.), cosa que no és poc èxit.

I és que Zarkozy diu coses com les següents: “Jo vull que la cimera sigui l’acte fundador d’un new deal ecològic a França, a Europa i al món”. O bé “El nostre model de creixement està condemnat. L’envit és invertir massivament per crear les condicions del creixement de demà.” I ha fixat un principi que em sembla molt important: “capgirar la càrrega de la prova.”. “Ja no seran més les solucions ecològiques que hauran de provar el seu interès. Seran els projectes no ecològics que hauran de provar que no és possible fer-ho d’una altra manera.” Qüestió aquesta fonamental per crear un canvi d’actituds a l’hora de promoure iniciatives per reduir l’escalfament del planeta, la contaminació i el canvi climàtic.

El comentari que l’editorial de Le Monde fa sobre aquest darrer principi és el següent: “fa falta tenir un verdader coratge polític per plantejar la inversió de la càrrega de la prova preconitzada per Nicolas Sarkozy” i acaba dient “En el moment que l’ONU estima que la supervivència de la humanitat està en joc, hom no pot fer més que saludar la iniciativa francesa. I felicitar-se que s’inscrigui dins un quadre europeu, simbolitzat per la presència de José Manuel Barroso al costat del President de la República. Però si aquest acte fundador no arriba a tenir un demà convincent, serà Nicolas Zarkozy qui en serà el màxim responsable.”

Les diferències amb l’actitud de Mariano Rajoy, per molt que després, davant l’allau de crítiques es posés a donar explicacions, son òbvies. És cert que Sarkozy haurà de complir el compromís que ha contret, però de moment -i no és poc- ha duit a terme allò que havia promès. I és que no ens trobam davant un polític mediocre i obsessionat, sinó davant un estadista que en aquest tema sap tenir una visió de futur.