Veles i vents

Ens trobam en un sopar. La jove deu tenir uns trenta anys, ens acabam de conèixer i parlam de poesia. En un moment de la conversa faig referència a Traginada i puc notar com, en sentir el nom del grup, els ulls se li il·luminen. Quan era petita, tal com succeí amb tants al·lots de la seva generació, sa mare li posava les cançons de Traginada que es va aprendre de memòria.

Potser la lluïssor en els ulls d’una jove o un breu moment de nostàlgia em fan adonar que enguany es compleixen trenta anys d’aquelles primeres actuacions de Traginada amb el grup Es Mussol, en una època que deixava enrere la llarga nit de la dictadura i emergia cap a la llum d’una alba, cap a la recuperació de tantes coses que ens havien furtat.

El mussol a l’antiga Grècia era l’emblema d’Atena, la deessa de la saviesa. A partir d’aquí va esdevenir símbol de la filosofia. “Es Mussol” va ser el nom que Jordi Vivet, poeta, actor, mariner, agitador cultural i promotor de tantes iniciatives durant el seu període menorquí, va triar per al nostre grup. Poetes i artistes plàstics ens trobàvem l’any 1977 amb l’objectiu d’oferir muntatges tot unint pintura i poesia. Un artistes, per cert, de luxe. Pacífic Camps, Pere Pons i l’enyorat Francesc Calvet van aportar la seva creativitat pletòrica, la força del seu art. Recitàvem poemes, nostres o d’altri, Jordi Vivet, Tino Pons, Fracesc Calvet, que també escrivia, i qui fa aquesta evocació.

Jordi Vivet fou l’ànima del grup. Ens aportà la seva experiència, el seu entusiasme i, especialment, la seva amistat. Posseíem la força de la joventut, crèiem profundament en el poder transformador de la cultura i vivíem de forma intensa la passió per la poesia. Aleshores tot era possible i no havíem après encara que després de les grans esperances sovint solen venir no poques decepcions. Ara, vist des de la perspectiva dels anys, puc afirmar que vaig rebre molt més del que vaig donar, especialment per part de la gent que venia als nostres muntatges i dels amics d’Es Mussol i Traginada, grup del qual, més enllà de les representacion efímeres en el temps, ha quedat el valuós testimoni dels seus discos i el magnífic treball de recuperació que dugueren a terme.

Traginada es formava l’any 1976. Quan nosaltres organitzàrem el segon recital vam pensar que calia unir la música amb la poesia i la plàstica. Amb la col·laboració d’Es Mussol, nous components entraren a formar part de Traginada i el grup es decantà cap el gènere que els faria tan coneguts i estimats: la música popular.Volíem connectar la poesia amb la veu del poble, però calia recuperar i actualitzar una música que havia quedat esclerotitzada en un folklorisme ranci. Traginada emprà instruments moderns, però va saber fer la feina d’una manera brillant i amb un gran respecte. Aconseguí que aquelles cançons, a vegades oblidades, tornessin a ser cantades pels menorquins, que tornéssim a vibrar amb la música i la poesia tradicionals de l’illa.

Fou una època en què s’organitzaven molt recitals i de la qual nasqueren moltes amistats. En alguns d’aquests recitals coincidírem amb grups com CPEP, que també promovia la recuperació de la musica tradicional menorquina, o la sempre admirada Maria Àngels Gornès que amb tant encert ha sabut posar música a la veu dels poetes de Menorca. També fora de l’illa, Traginada ens permetria entrar en contacte amb grups o cantautors molt destacats, com UC o Biel Majoral.

Ara que s’han complert trenta anys d’aquelles iniciatives he volgut recordar, més que unes vivències personals, aquell impuls col·lectiu i creador, i especialment els amics amb qui tant compartírem i tota la gent que coneguérem i ens va acompanyar.