Frankfurt. Una feina ben feta
Escrit per Pere Gomila | 14 Oct, 2007La lectura del fresc i intel·ligent discurs inaugural de Quim Monzó, les notícies que ens arriben a través dels mitjans no hostils, el reportatge de "L'hora del lector" de dijous passat i els testimonis personals d'alguns assistents, ens demostren que a Frankfurt la feina s'ha fet bé, que s'ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies.
Alguns podran pensar que a la llista d'autors convidats n’hi han mancat alguns que consideram imprescindibles, creure que el tema de les quotes ens ha llastrat una mica, però sigui com sigui el fet és que, per una vegada en la història, la literatura catalana s’ha pogut presentar al món amb la seva potent creativitat, en el seu conjunt, amb tots els seus “accents” com deia Josep Bargalló, a qui hem d’agrair que tot el territori catalanoparlant hagi estat efectivament a la Fira. Un equilibri difícil per la separació de comunitats autònomes, d’estats i d’impediments diversos.
Fins i tot els escriptors dels País Valencià han tingut una presència més que testimonial gràcies a la voluntat d’alguns ajuntaments que han volgut donar suport, aquests sí, als autors de la seva terra. Un personatge com Camps, no. Mentre que construeix edificis faraònics i populistes deixa en l’ostracisme els autors que s’expressen en la llengua pròpia del país i es desentén de donar suport a la creació literària valenciana. D’una qualitat que qualsevol president se’n sentiria sanament orgullós.
El cas és que, al marge d’atacs i de polèmiques estèrils i cansades, la Fira ha estat una oportunitat única que s’ha sabut aprofitar, un èxit dels seus organitzadors. Difícilment tindrem en molts anys una altra oportunitat com aquesta. La qualitat i la potència de la literatura catalana són comparables a la de qualsevol altra literatura i gaudeix d’una excel·lent vitalitat, a diferència de l`ús social de la llengua avui en un preocupant procés de regressió davant la pressió de l’espanyol.
Però si parlava de deixar de banda les polèmiques, les d’abans, les d’ara, les de després, sí que he de dir que no s’entén el cop baix que representen els atacs d’El País (ed. Catalunya) i El Periódico, si no és a causa del ressentiment o la mala bava. Ja sabem com respondran determinats mitjans de Madrid, però quan els atacs frontals es produeixen des del nostre propi àmbit la sensació és especialment dolorosa. Sempre ho hem tingut cru i ho sabem. Però a què treu cap aquesta dinàmica d’enfrontament? Com deia Emili Pons i Carreras en la seva columna a la revista “Es Carrer”: “Tot Espanya hauria de celebrar una heroïcitat com aquesta, la supervivència de la seva diversitat cultural per sobre la incultura, el menyspreu i l’agressió de tantes generacions de mandataris. No és aquella una victòria del poble d’aquelles que se celebren?. Però no. Sembla que no hi ha tanta alegria pels carrers. El que hi ha és un menyspreu absolut davant aquest esdeveniment...”
Deixem-los de banda. El que ens toca ara a nosaltres és continuar treballant, com hem fet sempre, i escriure les millors obres possibles amb el màxim de rigor i qualitat. Pel que fa a la fira, les impressions de moment són molt bones tot i que el balanç final no es podrà saber fins que no s’hagi acabat. En aquesta informació de Vilaweb podreu trobar algunes declaracions dels editors que demostren el seu optimisme.
Hem sabut mostrar la nostra literatura d’una forma normal i desacomplexada i l’hem donada a conèixer en el seu conjunt i amb tota la seva vitalitat. De passada, segurament també molts hauran descobert el mapa real de la llengua catalana. S’ha fet una bona feina.
I que les llavors sembrades donin els seus fruits! Enhorabona per la seva feina a tots els qui han fet possible aquest extraordinari episodi de normalitat.