L'hora del lector
Escrit per Pere Gomila | 23 Set, 2007He de confessar que no havia vist mai el programa L'hora del lector del Canal 33. Va ser una sorpresa ben agradable descobrir-lo dijous passat, mentre feia zapping, en una de les poques estones en què m'assec davant el televisor.
La veritat és que un programa sobre llibres, i més en horari de prime time, és, per desgràcia, una gran notícia. Davant la vacuïtat general que es respira a la televisió, plena de programes insuportables i de baixíssima qualitat, quan es trobam amb espais dedicats a la lectura com ara aquest, o a la cultura en general, o al debat rigorós com en el cas d’Àgora, ens sentim reconciliats amb un mitjà que podria aportar molt, però que la majoria de vegades no fa més que avorrir-nos o deprimir-nos. L’hora del lector, com passar sovint amb el 33, és una aposta per la qualitat que pot fer-se també d’una manera amena i amb un llenguatge televisiu, sense perdre gens del seu interès.
Ara bé, em va sorprendre desagradablement que els comentaristes de llibres, catalanoparlants ells, caiguessin en un vici que em va semblar incomprensible en aquest espai i en aquesta televisió. Entre les recomanacions que feren hi havia diversos autors estrangers amb obres traduïdes al català i al castellà. Doncs bé, les cites i els llibres que es presentaren van ser tots en la versió castellana. I encara sort del presentador que de forma immediata deia del títol en català. Evidentment, res a dir que es recomanin llibres originals en espanyol o bé traduccions en aquesta llengua quan no hi ha la corresponent versió catalana, com és el cas, en el programa de dijous passat, de “La biblioteca de noche” d’Alberto Manguel, o la recopilació de les magnífiques entrevistes de “The Paris review”. Ara bé, quan d’una obra existeix la traducció en català és aquesta que s’ha de citar i que s’ha de recomanar.
No és possible que des de la televisió en català de referència, la televisió que es diu nacional, no es doni tot el suport a l’esforç dels nostres traductors i editors i no es fomenti la lectura en català d’aquells llibres estrangers que hi han estat traduïts. És una manca de sensibilitat i d’autoestima. Recomanar o llegir fragments de “Carta de una desconocida”, “El niño del pijama de rayas” o “El ladrón de libros” quan existeixen “Carta d’una desconeguda”, “El noi del pijama de ratlles” o “El lladre de llibres” és la constatació d’una situació que entristeix i causa desànim. Si nosaltres mateixos no donam suport a la nostra literatura, als nostres autors, als nostres traductors, no ho farà ningú. Una relliscada lamentable dins un programa estimulant i que em va interessar.
Una mala traducció, com sabeu, destrossa la millor obra. Potser els responsables del programa, més preocupats per la bona literatura que per qüestions polítiques, van optar per recomanar la traducció de millor qüalitat...