Veles i vents

A partir de la notícia que publicava el Diari de Balears he seguit aquests dies amb indignació i amb tristesa el cas de la intèrpret marroquina Saïda Saddouki que va denunciar un tracte vexatori per part de dos agents de la Guàrdia Civil pel fet d'haver-los parlat en català. En aquests moments se'n pot trobar més informació al diari Avui.

És trist veure com després de les prohibicions de la dictadura, i de les enormes dificultats que ha patit la llengua catalana en el seu redreçament, encara perdurin actituds com les denunciades per Saïda. Actituds de menyspreu que es pateixen en diferents àmbits de la nostra societat, des de la premsa escrita a persones que no volen fer el més mínim esforç no ja per parlar, sinó per entendre la llengua del país i que et solen amollar alguna d’aquelles famoses frases de rebuig quan t’hi dirigeixes en català. Per mi no hi ha cap dubte que, a les Illes, aquesta situació s’ha vist afavorida o alimentada per la nefasta política lingüística que dugué a terme Jaume Matas en els seus quatre anys de govern que, entre altres coses, provocà una important pèrdua de prestigi per a la llengua catalana.

El cas d’aquesta jove traductora, que reflecteix quina és la situació real del país, em du a fer dues consideracions que em sembla important de posar de manifest:

Quan parlam d’integració dels immigrants solem referir-nos a la importància fonamental que té l’adopció de la llengua pròpia de la terra d’acollida. Però és que aquí els ho posam realment difícil. Pensau, sinó, en com ens adreçam la majoria de vegades a una persona que no coneixem i que suposam que no ha nascut aquí, com ens costa, en aquests casos, de fer de la nostra pròpia llengua el vehicle normal de comunicació. Però el que resulta molt greu és que una persona immigrant que vol viure en la llengua del país hagi de patir tractes de menyspreu o vexacions per aquest motiu. Unes actituds que no faran més que posar barreres perquè els nouvinguts se sentin animats a aprendre i a emprar amb normalitat la nostra llengua. En aquest sentit afronta, per exemple, contemplar el circ mediàtic muntat arran de l’actitud d’un president d’una patronal de comerciants en contra de la retolació en la llengua pròpia del país. Recuperar el prestigi del català a les nostres illes és una feina urgent i complicada, però que s’ha de resoldre amb decisió i intel·ligència.

Saïda amb la seva actitud decidida i de fermesa, i amb el coratge afegit de ser una immigrant, ha demostrat un respecte cap a la llengua del país que no sempre trobam entre els catalanoparlants d’origen i ens ha donat una lliçó de dignitat lingüística. És possible que la incorporació de la llengua catalana al bagatge cultural i lingüístic de qui ve de fora es pugui concebre amb una naturalitat que aquí encara desconeixem i que, en fer-se sense els prejudicis i condicionants que hem patit en tot el nostre territori, es pugui assumir amb una total normalitat. I, potser també, amb una estimació especial.